Trump torna a provocar Groenlàndia: anuncia una prospecció "massiva" de petroli i gas
Dinamarca i Groenlàndia van celebrar, ara fa tres setmanes, un acord amb els Estats Units que consideraven que posava fi a mesos de provocacions i tensions entre els dos socis de l'OTAN. Però Donald Trump ha evidenciat que no té intenció d'abandonar els desafiaments a l'illa àrtica. Aquest dimecres, en un missatge a la seva xarxa social, ha assegurat que els EUA estan preparant una prospecció d'hidrocarburs a gran escala. "S'està preparant una prospecció massiva de petroli, gas i minerals perquè comenci a la nostra nova i bonica Groenlàndia!", ha escrit el mandatari nord-americà, utilitzant un pronom possessiu clarament provocador. Trump afegeix que hi ha experts que creuen que les reserves de petroli "fàcilment accessible" que hi ha a Groenlàndia són "molt més grans que gairebé les de qualsevol territori en qualsevol lloc del món". És cert que es calcula que Groenlàndia té alguns dels recursos de petroli i gas més importants del món sense explotar. Segons el Servei Geològic dels Estats Units, la costa est de l'illa conté petroli equivalent a uns 31.000 milions de barrils, i l'oest aproximadament la meitat. Si tot això fos recuperable, Groenlàndia podria convertir-se en un dels productors de combustibles fòssils més gran del món. Ara bé, aquests recursos són extremadament difícils d'extreure, amb la qual cosa no estaran a l'abast ni a curt ni a mitjà termini. A més a més, a Groenlàndia hi ha vigent des del 2021 una prohibició de concedir noves llicències de prospecció de petroli i gas, una decisió que va adoptar el govern groenlandès, llavors liderat pel partit ecologista i independentista Inuit Ataqatigiit (IA), que ara també forma part de la coalició de l'executiu de Jens-Frederik Nielsen. L'acord signat el mes passat en el marc de l'Assemblea General de l'ONU a Nova York entre Trump, Nielsen i la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, no estableix cap tracte especial a Washington pel que fa a la prospecció i extracció de petroli i minerals a l'illa àrtica. Així doncs, tot i que Trump suggereix que l'or negre aviat començarà a fluir del subsol de Groenlàndia en benefici dels Estats Units, no és cert. Ara bé, la decisió del 2021 va posar fi a la concessió de nous permisos però no va anul·lar automàticament les llicències que ja estaven en vigor. Per això els mitjans i analistes danesos apunten que l'única opció viable per als EUA és una llicència antiga concedida a l'empresa estatunidenca Greenland Energy, que és vàlida per a un projecte a l'est de l'illa. Tot i això, el projecte encara està lluny de ser una realitat, ja que la companyia no té els permisos necessaris i els estudis preliminars aprovats. El govern de Groenlàndia va anunciar a l'agost que les activitats de perforació previstes per al projecte no es podrien dur a terme aquest hivern, com demanava l'empresa, perquè no ha obtingut les aprovacions necessàries abans de començar, incloent-hi els estudis d'impacte ambiental i social i les consultes públiques.
