Les discriminacions lingüístiques a l’administració van créixer d’un 44% el 2025
Les queixes i discriminacions lingüístiques recollides per la Plataforma per la Llengua han crescut aquests darrers anys. Segons els darrers informes de l’entitat de defensa del català, el 2025 van rebre un 25,6% de queixes més que no pas l’any anterior i van registrar un 44,26% de discriminacions a l’administració pública més que no pas el 2025. Unes dades que, com ha avisat al parlament el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder , són només “la punta de l’iceberg”, i no s’acosta al total de discriminacions lingüístiques que hi ha. “Hi ha molta gent que, quan li demanen que no parli en català, no ho fa i llestos. I molta gent que preventivament no parla en català per estalviar-se problemes”, ha dit durant una compareixença a la Comissió de Política lingüística.
Escuder hi ha comparegut per presentar els darrers informes de la Plataforma per la Llengua relatius a les queixes que reben i a les discriminacions comeses a l’administració pública, a les quals donen una dimensió particular per la seva responsabilitat a l’hora de defensar els drets lingüístics. “Els drets lingüístics són drets. No protegir els drets vol dir exposar les persones a abusos. Les administracions han de protegir els drets amb lleis, i les lleis són coercitives”, ha remarcat Escuder, que considera “absurda” la dicotomia entre coerció i pedagogia: “Hisenda no és pedagògica, els Mossos no són pedagògics si vas a 180 km/h per l’autopista.”
L’any passat, la Plataforma per la Llengua va rebre 3.645 queixes per vulneracions lingüístiques, el 64,8% de les quals per situacions al sector privat, i el 35,2% al públic. D’ençà del 2020, l’administració que genera més queixes és l’autonòmica. L’any passat, l’entitat en va registrar 538 (42%) per situacions a l’administració autonòmica, 370 (28,9%) a l’espanyola i 270 (21,1%) a la local. 25 queixes (2%) fan referència a l’àmbit universitari, i 79 (6,2%) queden integrades a la categoria “altres”.
“La discriminació lingüística és estructural”, ha denunciat Escuder al parlament. “Té efectes individuals, però parteix d’una diferència de reconeixement col·lectiu, un tracte diferent a diferents grups lingüístics.” Malgrat que formalment la legislació espanyola i catalana reconeix els drets lingüístics dels catalanoparlants, “es vulnera de manera recurrent i en alguns casos sistemàtica”. “L’ordenament jurídic proclama el dret, però ni la legalitat ni l’evolució són coherents perquè posen obstacles perquè aquest dret lingüístic sigui efectiu”, ha enunciat.
Pràcticament totes les discriminacions a l’administració autonòmica són a l’àmbit sanitari
De la manca del respecte efectiu dels drets del catalanoparlant n’és bon exemple la sanitat pública. Segons les dades recollides per la Plataforma per la Llengua el 2025, el 92% de totes les discriminacions que es van cometre per part de l’administració autonòmica van ser sanitàries.
