La companyia de telecomunicacions noruega Telenor s'enfronta a una demanda per haver lliurat dades d'usuaris a la junta de Myanmar

L'empresa estatal està acusada de ser còmplice de crims contra la humanitat

Publicat originalment a Global Voices

L'operadora de telecomunicacions Telenor va operar a Myanmar del 2014 al 2022. Foto de Bjoertvedt. Font: Viquipèdia. CC BY-SA 4.0

Aquesta publicació forma part de la sèrie d'octubre de 2026 Spotlight de Global Voices, «Big Tech and Authoritarianism». En aquest especial, explorem com les grans tecnològiques faciliten i dificulten els governs i les pràctiques autoritàries, i com aquestes eleccions influeixen en el Sud Global. Podeu donar suport a aquesta cobertura fent una donació aquí.

La companyia multinacional de telecomunicacions Telenor, amb seu a Noruega, s'enfronta a acusacions pel seu paper en el lliurament de dades confidencials de clients al govern militar de Myanmar.

Si prospera, el cas seria el primer de la història a responsabilitzar una companyia de telecomunicacions per no haver protegit les dades dels usuaris de l'ús indegut per part d'un règim autoritari.

Telenor va operar a Myanmar del 2014 al 2022 amb 18 milions de subscriptors. Després del cop d'estat del febrer de 2021, Telenor es va enfrontar a pressions quan la junta va exigir el compliment de les seves directives de vigilància i de bloqueig de continguts. Telenor va decidir marxar de Myanmar, però grups de la societat civil van presentar fortes objeccions davant la venda de les seves operacions locals a una empresa vinculada a la junta.

El desembre de 2024, el grup activista Justice For Myanmar va presentar una denúncia contra Telenor a Noruega per infracció de la Llei de sancions. Noruega la va desestimar, però la denúncia es va tornar a presentar l'octubre de 2025 amb un càrrec addicional de complicitat en crims contra la humanitat.

L'estat noruec té una participació del 54 % a Telenor. El desembre de 2025, el Parlament de Noruega va iniciar una investigació sobre les operacions de Telenor a Myanmar. El cap del comitè disciplinari del Parlament va dir: «Hem d'esbrinar com una empresa de propietat estatal va poder cooperar amb un règim militar brutal (lliurant) informació de clients sobre l'oposició [a Myanmar]».

L'abril de 2026, ciutadans de Myanmar van interposar una demanda col·lectiva civil contra Telenor a Noruega per compartir les seves dades personals confidencials amb la junta. La demanda al·legava que Telenor va compartir almenys 1.253 números de telèfon amb el règim. Les dades també incloïen registres de trucades i dades d'ubicació, noms, adreces, números d'identificació, comptes de Facebook i comptes bancaris vinculats als números mòbils.

Entre els demandants hi ha Tha Zin, vídua del raper i diputat Phyo Zeya Thaw, arrestat sota una acusació falsa, condemnat i posteriorment executat per la junta. Tha Zin va dir que el seu marit va ser arrestat just després que la junta accedís a la informació del seu compte.

Vaig perdre el meu marit. No és només una esposa que perd el seu marit. També és una pèrdua per al moviment. També és una pèrdua per a la democràcia perquè el meu marit estava compromès amb la democràcia i era un líder juvenil. Perdre'l significa una pèrdua per al país.

L'advocat Jan Magne Langseth va resumir el contingut de la demanda.

Telenor ASA a Noruega va contribuir clarament a la pràctica de lliurar dades d'usuaris, malgrat els riscos inherents per als seus clients a…