Què passarà quan la IA pugui llegir-nos la ment?

Cada vegada resulta més difícil distingir entre la realitat i la ciència-ficció. Agents de IA maliciosos hackean llocs web governamentals. Ja es fan trasplantaments de ronyons de porcs genèticament modificats a éssers humans. La #NASA patrocina experiments per a localitzar minerals en asteroides. No obstant això, un àmbit especialment fascinant, encara que inquietant, en el qual la realitat es confon amb la ciència-ficció és la "lectura de la ment" tal com es descriu en un assaig de 168 pàgines de Saturnin Pugnet que està causant renou en els cercles dedicats a la IA. El manifest de Pugnet, titulat "Phase Lock", explica com les interfícies cervell-ordenador (BCI, per les seves sigles en anglès) s'estan desenvolupant a una velocitat sorprenent i, en un futur, podrien permetre'ns actualitzar el "programari" humà. Els dispositius BCI ja s'empren per a tractar la malaltia de Parkinson i possibiliten que persones paralitzades interactuin amb ordinadors. Pugnet suggereix que aquests dispositius podrien dotar als éssers humans de superpoderes cognitius; no obstant això, també reconeix els escenaris en els quals això podria sortir tremendament malament. "Si no visquéssim en un món marcat per una IA en ràpida evolució, jo advocaria per alentir el desenvolupament de la neurotecnología. Els riscos són massa elevats", adverteix Pugnet. No obstant això, afegeix que, en un context d'avanç accelerat de la IA, els beneficis potencials d'utilitzar la neurotecnología per a alinear els models de IA amb els interessos humans són enormes. Com a emprenedor i inversor establert a San Francisco, Pugnet va dedicar mesos a investigar el sector de la neurotecnología. Els seus plantejaments reflecteixen, en gran manera, l'opinió predominant en Silicon Valley: és sols qüestió de temps abans que les IA superinteligentes superin en capacitat als éssers humà. Per tant, la seva tesi sosté que, si no podem alentir l'avanç de la IA, haurem de potenciar als éssers humans per a continuar sent rellevants. Aquesta mateixa lògica subjeu en la creació de Neuralink per part de Elon Musk en 2016, una empresa dedicada al desenvolupament de BCI implantables. Poc després del seu llançament, Musk va assenyalar que les computadores poden #comunicar a una velocitat d'un bilió de bits per segon, enfront dels 10 bits per segon dels éssers humans. Segons aquest plantejament, l'"amplada de banda" humana sola podria #incrementar mitjançant la fusió de la intel·ligència biològica i la digital, donant lloc a una sort de cíborg. Els avanços en IA estan obrint noves vies de recerca i donant lloc a un nou boom de la inversió. El finançament de capital de risc destinada a la neurotecnología es va duplicar amb escreix, passant de 2.300 milions de dòlars en 2024 a 4.800 milions de dòlars l'any passat.

L'argument de Pugnet és que, durant la dècada vinent, la neurotecnología podria #beneficiar de les mateixes "lleis d'escala" que van impulsar als grans models de llenguatge (LLM, per les seves sigles en anglès) en la dècada anterior. Els LLM funcionen aplicant una enorme potència de càlcul a dades recopilades d'internet. De la mateixa manera, els models de IA podrien ser capaços de reconèixer i replicar patrons d'activitat cerebral, sempre que disposin de suficients dades i capacitat de processament. Aquesta estratègia permetria als investigadors comprendre el cervell íntegrament i, la qual cosa resulta més polèmic, afegir-li noves capacitats. Pugnet assenyala els perills inherents a aquest plantejament. No obstant això, sosté que, si s'aplica de manera ètica, aquest enfocament podria contribuir al desenvolupament d'una IA més segura que reflecteixi els valors humans. En entrenar models de IA amb dades obtingudes mitjançant dispositius d'interfície cervell-computadora es podria aconseguir el que ell denomina "alineació mitjançant integració". Aquest mètode podria resultar més fiable que els enfocaments actuals de "alineació mitjançant control", que en la pràctica són imperfectes. Fins avui, la tecnologia BCI invasiva s'ha utilitzat exclusivament en l'àmbit mèdic mitjançant elèctrodes implantables. Un article recent publicat en Nature va descriure com un home de 45 anys amb paràlisis va aconseguir compondre 183 060 oracions —a una velocitat mitjana de 56 paraules per minut— utilitzant un dispositiu BCI per a la parla i el control del cursor. També s'està avançant ràpidament en el desenvolupament de dispositius d'imatges cerebrals no invasius. Aquesta setmana, la nova empresa britànica A prop Magnetics va rebre 7 milions de lliures de finançament públic per a instal·lar serveis d'escaneig cerebral no invasius en dos hospitals del NHS per a ajudar a tractar l'epilèpsia. Matt Brookes, professor de la Universitat de Nottingham i president de Prop Magnetics, sosté que l'escaneig cerebral està obrint “oportunitats increïbles” per a la recerca mèdica. "No tot això és ciència-ficció", assegura. A alguns neurotecnólogos els preocupa cap a on conduirà l'estratègia d'escalat, però continuen #mostrar escèptics que funcioni de la manera prevista per Pugnet. Suposem, per exemple, que una persona està pensant a #menjar una poma. Aquest pensament pot produir senyals cerebrals molt diferents depenent de si una persona està feliç, té gana, està deprimida o té una commoció cerebral. Sens dubte es necessita un acte de fe per a creure que un ordinador pugui llegir pensaments abstractes. Es necessita un salt encara major per a imaginar que aquest procés es torni bidireccional, permetent a les IA "escriure" a més de "llegir". Però el paper autoproclamat del capital de risc és ajudar els empresaris a creuar l'abisme de l'escepticisme. Fins i tot si fracassen, poden produir una valuosa font addicional de dades per als investigadors mèdics.

© The Financial Times Limited [2026]. Tots els drets reservats. FT i Financial Times són marques registrades de Financial Times Limited. Queda prohibida la redistribució, còpia o modificació. EXPANSIÓN és l'únic responsable d'aquesta traducció i Financial Times Limited no es fa responsable de l'exactitud d'aquesta.