Europa accelera l'arribada de medicaments per a malalts sense tractament

Europa comença a accelerar l'arribada de medicaments innovadors per a pacients que no tenen alternatives terapèutiques per a la seva malaltia. L'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) ha recomanat recentment l'autorització de Rasonque, una pastilla diària indicada per a adults amb càncer de pàncrees ... amb metàstasi que ja han rebut quimioteràpia. El fàrmac ataca al oncogén RAS, que adquireix una gran rellevància en aquesta mena de tumors en estar alterat en la immensa majoria dels pacients. Després de diverses dècades intentant, sense èxit, desenvolupar teràpies dirigides a inhibir aquests gens cancerígens, aquest és el primer medicament que demostra ser eficaç. Per a emetre la seva recomanació, la EMA ha utilitzat per primera vegada fora d'una emergència sanitària (ja es va fer amb les vacunes del Covid-19) una revisió per fases. Normalment, l'agència europea espera al fet que el laboratori que desenvolupa el fàrmac en qüestió li enviï tota la documentació sobre el mateix per a fer aquesta avaluació, però en aquesta ocasió, per al Rasonque, el principi actiu del qual és el daraxonrasib, ha optat per analitzar les dades a mesura que anaven estant disponibles. La informació revisada, informa l'agència, són dades de qualitat, clínics i no clínics, així com documentació reguladora.Aquest canvi en el procés ha permès reduir a menys de 150 dies el temps d'avaluació, que normalment dura entorn d'un any. I sense afectar, afirma la EMA, als estàndards de qualitat, seguretat i eficàcia, alguna cosa en el que també incideixen fonts de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) consultades per ABC. Ara, prossegueixen les mateixes fonts, la Comissió Europea té un termini de 30 dies, encara que es preveu que sigui menys, per a seguir aquesta recomanació i autoritzar el fàrmac i una vegada ocorri la companyia desenvolupadora sol·licitarà la seva comercialització en els diferents països i, si així ho desitja, que s'inclogui entre els medicaments finançats, per al que hauran de negociar un preu. Aquesta manera de reduir els temps, apunten fonts de la Aemps, requereix major esforç, amb més treball i coordinació per part dels avaluadors, a més de temps més tancats, de manera que no és un procediment que es pugui utilitzar per a examinar tots els medicaments. Així, es planteja utilitzar aquesta fórmula per a fàrmacs innovadors que responen a necessitats mèdiques no cobertes. Això és el que ocorre amb els pacients de càncer de pàncrees metastásico pretratado, és a dir, que ja han rebut quimioteràpia i en els quals la malaltia s'havia fet resistent a ella. «És una fita realment molt rellevant. Fins ara, el càncer de pàncrees l'estàvem tractant amb oncologia del segle XX, amb quimioteràpia convencional.

Encara que les teràpies dirigides i la medicina personalitzada eren ja un fet en altres tumors, aquesta és la primera vegada que un fàrmac amb aquest nivell d'eficàcia, supera amb molt l'eficàcia de la quimioteràpia convencional», celebra Rocío García-Carbonero, cap de la unitat de tumors digestius del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid, un dels centres espanyols que ha participat en l'assaig clínic que ha propiciat la decisió de la EMA. En fases més tempranasInsiste aquesta oncòloga en què el fàrmac no cura el càncer de pàncrees, però l'assaig clínic ha demostrat que millora la taxa de resposta, la qualitat de vida i duplica la supervivència. «Dins de que la supervivència és molt baixa, passa de 6,7 mesos a 13,2. En termes relatius és un increment molt substancial», assegura, alhora que celebra el «temps rècord» en el qual la EMA ho ha aprovat. A l'Hospital 12 d'Octubre, a més, s'està ja treballant a provar la seva eficàcia en fases més primerenques, on la supervivència reeixida podria ser major. «Cal ser molt cauts, però jo esperaria que la magnitud del benefici sigui major a mesura que anem a més escenaris de la malaltia», diu García-Carbonero. En la revisió per fases, la EMA no espera a tenir tota la informació per a avaluar-la, sinó que l'analitza a mesura que està disponible, la qual cosa accelera els tiemposLa arribada dels medicaments innovadors a Espanya és a més una de les principals prioritats que es marca el sector farmacèutic per als pròxims anys. Però per a això, reclamava recentment el director general de Farmaindustria, Juan Yermo, en un brífing amb mitjans de comunicació, cal augmentar la inversió en sanitat i, dins d'ella, en fàrmacs. «Creiem que la sanitat a Espanya està infrafinançada. L'aproximadament 6,5% del #PIB que Espanya dedica a la sanitat pública està més o menys un punt per sota de la mitjana Europa. Hi ha capacitat per a invertir més i cal assignar una part als medicaments innovadors, perquè aquestes innovacions arribin als pacients», puntualitza.Erm basa les seves conclusions en l'informe 'Com els medicaments innovadors contribueixen a la sostenibilitat del sistema sanitari', elaborat per Analistes Financers Internacionals (AFI), en el qual s'analitza l'evolució de la inversió pública en medicaments i el seu impacte econòmic. En aquest, s'assenyala que el percentatge d'inversió pública d'Espanya en medicaments és menor avui que fa dues dècades, mentre que el de les partides socials no ha deixat d'augmentar. DesigualdadSituaciones com la que ocorre actualment amb la teràpia per a un tipus de pell de papallona, que algunes comunitats autònomes financen als pacients que necessiten mentre unes altres els deixen sense ella, continuaran #donar i augmentaran si no s'aposta per augmentar la inversió en aquesta innovació farmacèutica, adverteix Erm.

Espanya no està sobremedicada: consumeix menys fàrmacs que la resta d'Europa L'informe de Afi per a Farmaindustria posa sobre la taula un altre dels grans mites sobre fàrmacs: el que Espanya està sobremedicada. Les dades, no obstant això, demostren que els espanyols no consumeixen més medicines que els seus veïns europeus. És més, el nostre país té el menor percentatge de població que declara consumir medicaments que no necessiten prescripció de la Unió Europea, #basar l'estudi en les dades de 2019 publicats per Eurostat. Quant als fàrmacs que necessiten recepta, la xifra de consum d'Espanya és similar a la de la resta d'estats. Aquest patró, continua l'informe, es dóna en tots els grups d'edat, inclosos aquells que necessiten més tractaments. Aquesta tendència s'observa també en la despesa dels pacients en les oficines de farmàcia, la qual cosa la indústria veu com a mostra que el nivell de despesa en aquest àmbit està controlat. Així, la despesa mitjana d'un espanyol en medicaments suposa 340 euros menys a l'any que el que realitza un alemany o 200 euros menys que el d'un francès.L'informe posa l'accent en com el sector farmacèutic afavoreix la sostenibilitat de la sanitat pública. Per cada euro invertit en medicaments, remarca, l'Estat s'estalvia 64 cèntims en hospitalitzacions, baixes laborals o prestacions associades a l'envelliment. Estima que els 24.800 milions d'euros d'inversió pública en fàrmacs que es va realitzar en 2024 va provocar un estalvi d'uns 16.000 milions d'euros en altres partides pressupostàries.