El dret del mar pren protagonisme en la persecució del petroli rus sancionat

Fins que el president dels Estats Units, Donald Trump, va capgirar divendres l'enfocament de la seva política de sancions al petroli rus, els aliats occidentals d'Ucraïna havien anat intensificant l'ús del dret internacional.

Els països que sancionen el petroli rus han aplicat per primera vegada enguany els drets d'abordatge i inspecció emparats en el dret del mar, segons han explicat diversos experts a Al Jazeera.

«La idea ara és pertorbar, dissuadir i fer més car i feixuc logísticament que Rússia porti el seu petroli al mercat en aquests vaixells, i això és el que està passant sens dubte», ha indicat Michelle Bockmann, analista de l'empresa d'intel·ligència marítima Windward.

Alguns alts càrrecs russos creuen que el pitjor encara ha d'arribar.

«Els països occidentals estan intentant organitzar la intercepció dels nostres vaixells. Londres i Brussel·les estan dissenyant plans per bloquejar el mar Bàltic i els estrets que hi condueixen. Altres rutes de transport clau també estan amenaçades», va declarar el president de la Junta Marítima Russa, Nikolai Patruixev, davant d'altres càrrecs durant una visita a la Xina el 12 d'octubre.

Les sancions occidentals no només veten les compres de petroli rus als territoris sancionadors. També prohibeixen als petroliers amb assegurances occidentals vendre petroli rus a tercers si no és a preus per sota del mercat, cosa que deixa Rússia amb pocs beneficis o cap.

D'ençà que es van imposar les sancions el 2022, Rússia ha estat exportant aproximadament la meitat del seu cru a través d'una «flota fantasma» de petroliers que no pertanyen a institucions occidentals ni n'estan assegurats, i que sovint incompleixen les normes ambientals i de seguretat.

És el dret a exigir el compliment d'aquestes normes el que permet als Estats Units, al Regne Unit i a la Unió Europea intensificar les inspeccions mitjançant l'article 110 de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (UNCLOS), que autoritza els estats riberencs a inspeccionar vaixells.

Això ha reduït el marge de maniobra de Rússia en el seu joc del gat i la rata per eludir les sancions al petroli 45 mesos després que la UE, els EUA i altres països del Grup dels Set (G7) les decretessin.

«Molts d'aquests vaixells utilitzaven registres fraudulents i eren apàtrides», ha apuntat Bockmann. En virtut de la UNCLOS, va afegir, «en lloc de simplement cridar-los: 'Ei, quina bandera teniu? Quina assegurança teniu?' i després deixar-los marxar alegrement sota el dret de pas innocent... ara tenien una base legal per abordar-los».

Els petroliers de la flota fantasma han dut a terme diverses pràctiques il·legals que els han fet sospitosos i vulnerables a abordatges. Han traspassat petroli rus d'un vaixell a un altre a alta mar per dissimular-ne l'origen. Han apagat els sistemes de rastreig per esquivar la vigilància, han falsejat les seves posicions, han evadit les obligacions d'assegurança i han navegat sota banderes falses.

El detonant per utilitzar l'article 110 contra aquestes pràctiques van ser els EUA, que el van invocar a finals de l'any passat per abordar vaixells que eludien les sancions del Departament del Tresor contra l'exportació de petroli veneçolà en el marc de l'Operació Llança del Sud.

Amb el suport del Regne Unit, els marines dels EUA van confiscar al gener a l'Atlàntic Nord el vaixell de propietat russa Bella I, sancionat per transportar tant petroli iranià i veneçolà com rus.