El geògraf acusat de botifler que va fer el primer mapa modern de Catalunya

Josep Aparici i Fins és un dels geògrafs més importants de la Catalunya del segle XVIII, i alhora està envoltat de polèmica. Durant la Guerra de Successió, les autoritats austriacistes li van encarregar el mapa de Catalunya i, després de la guerra, es va posar al servei del rei Felip V, que li va concedir el títol de geògraf de Sa Majestat. A més, va ser un dels principals col·laboradors en la implantació del cadastre, una mesura que va ser perjudicial per a l'economia catalana. Però, malgrat tot, la seva trajectòria ha sigut considerada ambigua. "Tot i que al final de la seva vida es va passar al bàndol borbònic, sempre va reivindicar el seu càrrec de conseller quart de la ciutat de Barcelona en època austriacista", recorda Miquel Terre, l'arxiver i director de l'Arxiu Històric de Sant Pau de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, amb motiu de la inauguració, aquest dimecres, del nou Espai Barroc del Recinte Modernista, on Aparici és present a través d'un retrat que li va fer Joan Grau Carbonell. Al marge de la política, aquest retrat és un dels escassos retrats civils del barroc català conservats. "Ens el va deixar en herència el baró de Castellet, que també era Aparici", recorda Terreu. Un altre retrat, el de Pau Ferran, obra de Pasqual Bailón, va cridar l'atenció dels restauradors perquè hi van detectar una restauració antiga, portada a terme pel pintor Josep Llanes, a qui se li atribueix el retrat de Carles III conservat al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (Muhba). "Aquest retrat es degué refer en el moment que es va fer l'altre grup de retrats de benefactors. És a dir, quan es va inaugurar la sèrie de benefactors, aquest retrat devia estar malmès. Potser estava en una sala oberta, i això va fer que quedés força afectat", explica el professor d'història de l'art Francesc Miralpeix. L'art en la vida de l'Hospital de la Santa Creu Amb el nou Espai Barroc, el Recinte Modernista de Sant Pau treu a la llum pública, restaurat, un conjunt extraordinari de pintures dels segles XVII i XVIII, la posada en valor del qual es remunta als primers anys 90 del segle XX amb l'anterior arxivera de la institució, Pilar Salmerón. "Més enllà del valor artístic, les obres exposades constitueixen un testimoni de la història de l'hospital i del vincle amb la societat barcelonina. Les pintures religioses, els retrats de benefactors i les representacions institucionals permeten entendre el paper de l'art en la vida quotidiana de la institució i en la construcció de la seva memòria", es pot llegir en el comunicat de la institució. La restauració l'han portat a terme David Silvestre, Irene Panadés i Voravit Roonthiva. El conjunt el formen una dotzena de pintures i una escultura, entre les quals n'hi ha de noms destacats com Antoni Viladomat, considerat el pintor més representatiu del barroc català. L'Espai Barroc el formen dues sales a la segona planta del Pavelló de l'Administració.