Les persones amb bona oïda aprenen idiomes amb més facilitat

Saber què significa una paraula estrangera no sempre basta per a reconèixer-la en escoltar-la. Un estudi amb estudiants japonesos d'anglès relaciona la capacitat de captar petits canvis en el so amb una millor identificació de vocals absents en el seu idioma natiu. Les imatges cerebrals ofereixen pistes sobre per què aquest reconeixement resulta més difícil per a uns alumnes que per a uns altres. En anglès, una vocal separa cap, “gorra”, de cup, “tassa”, o bag, “bossa”, de bug, “insecte”. Reconèixer aquesta diferència acústica és imprescindible per a saber què significa cada paraula. Però el japonès no disposa d'aquestes dues categories vocàliques, per la qual cosa els seus parlants poden confondre els dos sons amb una mateixa vocal del seu idioma. L'equip de Kazuya Saito-van Poeteren, de l'University College de Londres, va estudiar aquest contrast en dos grups de 140 i 67 universitaris japonesos d'entre 19 i 27 anys. Tots van declarar sentir amb normalitat, encara que això no significa percebre els mateixos matisos. La precisió auditiva és la capacitat de detectar canvis subtils en les característiques d'un so. Per a mesurar-la, van utilitzar tons artificials, sense paraules que reconèixer. Cada estudiant escoltava tres i indicava quin era diferent. En pronunciar una vocal, la forma de la boca i la posició de la llengua reforcen certes freqüències del so. Els investigadors modificaven una d'aquestes bandes, anomenada segon formante, que ajuda a diferenciar les vocals estudiades. Després de dos encerts seguits, la diferència es reduïa per a posar a prova l'oïda amb canvis més petits. Després van comprovar si aquesta sensibilitat també es reflectia en escoltar paraules. Els estudiants sentien enregistraments de quatre parlants britànics i triaven entre dues paraules escrites quin havien escoltat. En tots dos grups, els qui detectaven canvis més petits en els tons tendien a identificar millor les vocals angleses. La relació es va mantenir en considerar les classes, les converses, les estades a l'estranger i la formació en pronunciació i música. És a dir, la precisió auditiva aportava informació sobre el rendiment més enllà d'aquestes experiències. Encara així, la precisió auditiva no era l'únic factor rellevant. Haver estudiat a l'estranger també s'associava amb millors resultats en tots dos grups, i la formació en pronunciació, en el primer. La recerca, publicada en Journal of Experimental Psychology General, suggereix que convé considerar tant l'experiència dels alumnes com la seva sensibilitat als sons. Els 67 participants del segon grup van fer una altra tasca durant una ressonància magnètica funcional per a explorar la relació amb l'activitat cerebral. Aquesta tècnica estima quines regions estan més actives per canvis en l'oxigenació de la sang. Els estudiants escoltaven dues paraules i decidien si sonaven igual o diferent, alternant aquesta tasca amb una altra equivalent amb tons artificials.