Alfredo Sanzol busca l'esperança en la pèrdua d'un germà
El dramaturg i director de teatre Alfredo Sanzol (Madrid, 1972) diu que, els últims anys, més que buscar històries "com si fos un miner" el que fa és "obrir finestres, escoltar els altres i donar-los espai". Així va anar a parar fins a la vivència d'una amiga, la Ruth, que havia passat l'última nit amb el seu germà a l'hospital abans que ell morís per una malaltia. De cop i volta, Sanzol –autor d'espectacles multipremiats com ara La tendresa (2019) i El bar que se tragó a todos los españoles (2021) i director del Centro Dramático Nacional (CDN)– no podia treure's aquell relat del cap. Després d'un llarg procés de documentació i d'entrevistar una vintena de parelles de germans, el dramaturg va escriure La última noche con mi hermano, que aquest dijous arriba a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya i s'hi representarà fins a l'1 de novembre. El muntatge està protagonitzat per Nuria Mencía i Jesús Noguero i acaba el seu recorregut a Barcelona, després d'estrenar-se a Madrid i haver passat també per Pamplona, València, Sevilla i Las Palmas. L'obra, que és una coproducció del TNC i el CDN i es representa en castellà, s'articula al voltant de tres parelles de germans connectats entre ells. La Nagore (Mencía) i l'Alberto (Noguero) viuen els últims dies junts després que a ella li diagnostiquessin un càncer terminal. L'Ainhoa (Elisabet Gelabert) i el Claudio (Cristóbal Suárez) també són dos germans predestinats a separar-se, però en aquest cas per motius d'odi i de discrepàncies polítiques. I l'Oier (Biel Montoro) i la Nahia (Ariadna Llobet) comparteixen vincle com a germanastres i, a diferència dels altres, aconseguiran tirar endavant junts gràcies a la generositat compartida. El text ha sorgit després de moltes trobades de Sanzol amb persones que han perdut el seu germà i que han compartit la seva experiència. Una d'aquestes és, precisament, la directora del TNC, Carme Portaceli, que va perdre el seu germà. "És un espectacle que parla de temes negatius però que no és fosca. Està molt connectada amb la vida", assenyala Sanzol, que destaca que al text hi ha moments d'humor. La salvació col·lectiva Més enllà dels vincles entre germans, el dramaturg volia explorar la idea de fraternitat en el present. "Vivim en un estat social i democràtic de dret, que no admet la salvació individual. Malgrat certes ideologies que diuen que aquí se salvaran els més llestos, l'estat diu que anem tots a l'una, que els problemes de l'altre no ens són aliens", reflexiona el director, que a través dels sis personatges volia aprofundir en la idea de "salvació col·lectiva". La qüestió política també es trasllada en els personatges més joves, especialment el de l'Oier. "Té 20 anys, estudia dret a la universitat i està intentant descobrir qui és. Busca respostes en els adults, però, com que no l'acaben de convèncer, se'n va cap al costat més conservador i de dretes", explica Montoro.
