Parlar amb una IA quan et sents només funciona igual que menjar sucre quan tens gana

Encara que no ho sembli per la quantitat de xarxes socials que usem en el dia a dia, vivim enmig d'una crisi global de desconnexió. I encara que sembli paradoxal, les dades de la #OMS sobre connexió social apunten al fet que una de cada sis persones en el món sofreix solitud, una condició que s'associa a prop de 871.000 morts a l'any. El problema és que, entre els adolescents i joves, les xifres es disparen per sobre del 20%.

Una solució. El panorama és desolador, i la intel·ligència artificial generativa ha emergit com una promesa seductora per a pal·liar aquest problema, ja que parlem d'un company inesgotable, sempre disposat a escoltar i que mai jutja.

No obstant això, a mesura que la novetat d'aquests sistemes dóna pas al seu ús quotidià, l'evidència científica comença a dibuixar un escenari molt més complex. La tensió principal ja no és si la IA pot fer-nos sentir acompanyats, sinó si aquest alleujament momentani és, en realitat, un parany a llarg termini. Una cosa similar al que ocorre amb el sucre i la fam, que ens dóna una 'xutada' inicial però no ens lleva les ganes de menjar una cosa més contundent.

Té sentit. Per a entendre l'atractiu inicial de la IA com a refugi emocional, cal observar el seu impacte immediat. I aquí els investigadors van apuntar en un recent estudi que la IA funciona com el gran contrapès en aquest debat, ja que els chatbots poden aconseguir reduir la solitud a curt termini d'una forma sorprenentment similar a la interacció amb un ésser humà. Uns resultats que s'aconsegueixen precisament perquè ens sentim molt escoltats per la IA.

El problema apareix quan no ens centrem en el curt termini. I aquí un estudi que va fer un seguiment de 2.000 adults durant dotze mesos va apuntar al fet que un augment en l'ús social d'aquests assistents predeia majors nivells d'aïllament social en els mesos posteriors. Però a més, la relació també funcionava al revés en escales més àmplies de connexió, on #sentir menys connectat empenyia als usuaris a usar més els chatbots. El problema és que aquest ús no aconseguia reparar la seva sensació de desconnexió.

Molt a investigar. Cal tenir en compte que estem parlant d'una tecnologia que està emergint des de fa uns mesos, i és per això que els treballs que existeixen compten amb una estadística petita. Això fa que no es puguin descartar altres variables de confusió que no s'hagin mesurat perquè s'obtinguessin aquests resultats.

Però encaixa amb l'evidència que va sorgint a poc a poc. Un assaig aleatoritzat del #MIT Mitjana Lab al costat de OpenAI va observar durant quatre setmanes a gairebé mil usuaris i va trobar que aquells que més recorrien al chatbot per iniciativa pròpia acabaven obtenint pitjors resultats emocionals. En la mateixa línia, un experiment controlat de la pròpia Universitat de British Columbia amb universitaris de primer any va demostrar que, encara que xatejar amb una IA millora l'estat d'ànim enfront de la simple escriptura d'un diari, no aconsegueix ni des de lluny els beneficis d'interactuar amb un altre estudiant. A això se sumen enquestes a gran escala a Alemanya i altres sis països europeus que associen sistemàticament l'ús de chatbots conversacionals amb una major desconnexió social i malestar psicològic.

Una gran incògnita . La pregunta que tractem de respondre aquí és clara: És el chatbot el que aïlla a l'usuari, o són les persones amb un malestar emocional previ profund les que més es refugien en la màquina? Aquest és l'objectiu de la recerca que ens pot donar la clau per a actuar en un problema d'arrel que cmo hem vist, pot ser devastador.

Imatges | Ananthu

En Xataka | Hi ha persones que parlen tan alt que semblen enfadades. La psicologia té una explicació per a això

- La notícia Parlar amb una IA quan et sents només funciona igual que menjar sucre quan tens gana va ser publicada originalment en Xataka per José A. Lizana .