Per què milions de discos durs funcionals es destrueixen cada any

La idea de “tirar a les escombraries” components informàtics totalment operatius i amb al voltant de mitja dècada d'antiguitat pot tenir molt poc sentit si pensem en els mercats de segona mà i fins i tot a reduir les deixalles electròniques. Per a moltes companyies, no obstant això, té sentit, almenys quan de discos durs es tracta.

Cada any, milions de dispositius d'emmagatzematge es dirigeixen obligadament cap a una única destinació: la destrucció . I no importa que encara funcionin i fins i tot que, en cas de ser venuts, puguin retribuir-los una important quantitat de diners als seus antics propietaris. Es tracta d'una pràctica que en aquests temps no deixa de sorprendre.

Stellar Info, #basar en dades del Laboratori Nacional d'Energia Renovable dels Estats Units (avui rebatejat com a Laboratori Nacional de les Muntanyes Rocalloses ), assenyala que almenys uns 20 milions de discos són destruïts anualment en aquest país. Aquest escenari es repeteix una vegada i una altra en diferents parts del món i, en general, té un punt en comú: que és impulsat per empreses i governs.

Noms com Amazon, Microsoft i Google, en l'univers tecnològic, així com departaments o oficines governamentals de tota mena, bancs i agències de seguretat solen confiar en la destrucció dels dispositius d'emmagatzematge com una solució efectiva i sense voltes per a evitar que dades confidencials acabin en mans indegudes.

Com assenyala Financial Times , es tracta de discos durs empresarials que, generalment, van operar en centres de dades i que una vegada complerta una certa quantitat de temps són reemplaçats. I no necessàriament cap a la fi de la seva vida útil, sinó uns cinc anys després d'haver estat adquirits, que és quan solen expirar les garanties.

Els qui porten endavant aquest tipus de pràctiques prioritzen, per sobre totes les coses, el funcionament ininterromput dels seus sistemes i evitar la filtració de dades, dos escenaris que en cas de presentar contingències poden #traduir en pèrdues milionàries, ja sigui per interrupcions dels seus serveis o per multes per incompliment de la protecció de dades.

El negoci de destruir-lo tot

Enfront d'aquest escenari s'ha desenvolupat tot un negoci que apunta a oferir serveis de destrucció de discos durs. Algunes companyies com Sims Lifecycle Services ofereixen fins i tot destrucció “in situ” per a evitar que els discos durs puguin #extraviar pel camí, una preocupació real per part d'alguns clients d'aquests serveis.

Alguns experts, no obstant això, sostenen que aquest tipus de pràctiques no és la millor alternativa. Si efectivament es volen destruir les dades hi ha formes digitals d'aconseguir-ho, la qual cosa obre la porta a la reutilització segura dels dispositius. Enfront d'aquest escenari, l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics IEEE va presentar en 2022 , amb el seu estàndard IEEE 2883, tres alternatives possibles.

Sota la premissa d'impulsar l'economia circular dels suports d'emmagatzematge, impulsa diversos mètodes d'esborrat segur de dades (sanitization). Vegem, en línies generals, cadascuna de les seves propostes.

Des del IEEE assenyalen que els mètodes de trituració de discos han deixat de ser completament efectius . Això es deu, asseguren, al fet que les tècniques de laboratori d'última generació brinden la possibilitat d'extreure dades fins i tot de petits fragments de 2 mil·límetres del plat d'un disc dur. La destrucció només ha de #usar després d'aplicar altres mètodes, suggereixen.

Si bé es presenten tres alternatives, des de l'institut destaquen que la més important és la purga (purge). Es tracta d'un mètode que impedeix que les dades es recuperin fins i tot utilitzant equips d'última generació. I, al no #destruir el disc, és possible la seva reutilització, fins i tot fora de l'òrbita del propietari d'origen. Amb el temps sabrem si aquestes alternatives aconsegueixen prosperar.

Des de llavors hi ha hagut moviments en aquesta direcció. Al setembre de 2025, el NIST estatunidenc va publicar la revisió 2 del seu guia de sanejament de suports (SP 800-88) , que substitueix a la de 2014 i és una altra de les referències que segueixen les empreses per a certificar l'esborrat. Alguns fabricants, a més, ja venen discos recuperats: Seagate va obrir en 2024 una botiga en eBay d'unitats recertificadas , esborrades conforme al IEEE 2883 i a les pautes del NIST, i assegura que en el seu any fiscal 2023 va allargar la vida de prop de 1,19 milions de discos durs i SSD.

Les grans tecnològiques també han mogut fitxa, encara que sense renunciar a la trituració. Microsoft afirma que en 2024 va reutilitzar o va reciclar el 90,9% dels servidors i components dels seus centres de dades. Així i tot, les peces que emmagatzemen dades continuen #sanejar i #triturar abans de separar la resta de materials. Amb Western Digital i altres socis ha provat un procés per a recuperar neodimi i altres terres estranyes de discos al final de la seva vida.

Mentrestant, la intel·ligència artificial ha tornat escassos els discos durs. Al gener de 2026, el conseller delegat de Western Digital, Irving Tan, va assegurar que la companyia havia venut pràcticament tota la seva capacitat de producció de l'any , amb comandes fermes de les seves set majors clients i acords pluriennals que arriben fins a 2027 i 2028.

Imatge | panumas nikhomkhai , Marta Branco , Andrey Matveev

En Xataka | La cinta magnètica semblava una relíquia. En l'era de la IA, la capacitat LTO ha tornat a #disparar

En Xataka | El mercat minorista de SSD pràcticament ha desaparegut. I no és perquè els usuaris han deixat de comprar-los

En Xataka | Als discos durs els queda molta guerra que donar: tindrem unitats de 50 #TB la dècada vinent

- La notícia Hi ha una paradoxal raó per la qual milions de discos durs perfectament funcionals es rebutgen cada any va ser publicada originalment en Xataka per Javier Marquez .