La UE rebutja extreure gas i petroli a l'Àrtic tot i la crisi energètica

La Unió Europea rebutja les perforacions per a extreure gas i petroli a l'Àrtic. Així ho ha confirmat el bloc comunitari en el nou full de ruta de la seva estratègia per a la regió, presentada avui per Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, en el ple de l'Eurocambra celebrat a Estrasburg. En plena crisi energètica, amb els preus del petroli i del gas fins a dues i tres vegades per sobre dels nivells previs a la guerra de l'Iran, la Comissió Europea considera que “ el petroli, el carbó i el gas romanguin en el sòl” en aquesta regió davant “l'enorme fragilitat de l'ecosistema àrtic”. És un missatge molt similar al llançat en 2021, quan Brussel·les va presentar la seva última estratègia per a la regió, per més que des de llavors la realitat econòmica i geopolítica és totalment diferent. Aquesta posició arriba després de mesos de debats interns en l'Executiu comunitari. La Comissió Europea havia plantejat suavitzar la seva postura en els últims mesos després de reconèixer en documents interns que no havia aconseguit “cap progrés” en l'obtenció del suport de socis internacionals per a una moratòria sobre noves perforacions, alguna cosa que li havia portat a avaluar “quines alternatives podrien #considerar” a la proposta de 2021. No obstant això, fonts comunitàries asseguren que les anàlisis han indicat a Brussel·les que ni tan sols des del punt de vista de la seguretat econòmica val la pena realitzar l'esforç. Segons sostenen, qualsevol projecte nou d'exploració i extracció prendria fins a una dècada a ser operatiu i, per a quan estigués llest, les metes de la Llei Climàtica de la UE –que contemplen reducció d'emissions del 90% per a 2040 i neutralitat climàtica per a 2050– hauran reduït i eliminat progressivament la necessitat de combustibles fòssils per a la generació d'energia. La Unió Europea portarà aquesta estratègia fins al final i assegura que ni tan sols adquirirà hidrocarburs obtinguts per altres països si procedeixen de l'Àrtic. Brussel·les entén que “aquesta posició en defensa d'una moratòria en la perforació de la regió llançarà un poderós missatge polític”. On sí que veu oportunitats la Comissió Europea és en l'extracció de matèries primeres crítiques. Segons va assenyalar Von der Leyen davant el Parlament Europeu, “a mesura que l'Àrtic es torna més accessible, també adquireix una major importància per a la seguretat econòmica d'Europa: matèries primeres crítiques essencials per a les nostres transicions ecològica i digital, noves rutes marítimes que reconfiguren el comerç mundial i infraestructures de connectivitat que definiran el futur de la regió. Es tracta d'oportunitats”. Encara que la UE és líder mundial amb la seva flota de trencaglaç, l'escalfament de la regió ha portat al fet que el cost d'extracció d'aquestes matèries primeres crítiques es redueixi de manera notòria fins al punt de fer competitiva la seva obtenció.

Europa porta ja gairebé un any fent tot el possible per garantir el seu subministrament de terres estranyes i matèries primeres crítiques, uns elements per a l'obtenció dels quals depèn ara mateix de la Xina, que controla el 90% del processament. En aquest sentit, els plans a l'Àrtic se sumen als projectes estratègics anunciats en sòl comunitari, com les noves explotacions a Galícia i Ciudad Real, o les clàusules d'accés preferent que s'inclouen en els nous pactes de lliure comerç. Això sí, a l'Àrtic, la Comissió Europea ha tornat a confirmar que no extraurà aquests recursos a qualsevol preu i que l'operativa haurà de tenir els més alts estàndards ambientals. Per això, de moment, no participarà en operacions de mineria submarina profunda fins que la comunitat científica aclareixi el potencial impacte de les mesures.