Rehabilitar edificis històrics per a convertir-los en hotels de luxe

La transformació dels tres edificis històrics que conformen La Torre de Canonge “va suposar un dels majors reptes de rehabilitació patrimonial realitzats a Eivissa”, sosté Mario Palacios, director d'aquest hotel en el cor de Dalt Vila, nucli històric de la ciutat, declarat Patrimoni de la Humanitat per la #Unesco en 1999. “La dificultat no consistia a construir un hotel, sinó a adaptar immobles amb segles d'història per a oferir totes les comoditats del segle XXI sense renunciar a un sol element de la seva identitat”, explica. Per llei, que “aquesta protecció implica que absolutament qualsevol intervenció ha de complir una estricta normativa de conservació. Cada actuació realitzada durant la rehabilitació va ser estudiada i autoritzada per Patrimoni, respectant íntegrament materials originals, murs, façanes, paviments, estructures i elements arquitectònics històrics”, detalla el directiu. Els seus 25 habitacions i suites es reparteixen entre l'original La Torre del Canonge, que s'aixeca sobre l'antic recinte fortificat de Dalt Vila de murs amples de pedra; Casa Puget, un convent jesuïta del segle XVI que constitueix un de les finques amb major valor històric del conjunt; i Corsari, construcció estretament vinculada al passat marítim de l'illa. “Durant les obres van aparèixer nombrosos vestigis que van obligar a replantejar solucions arquitectòniques previstes inicialment. Com l'entrada del restaurant Corsari [tancat fins al començament de temporada], on va aparèixer un paviment que no podia #retirar, #cobrir ni #modificar. El projecte va haver de #redissenyar completament per a integrar-lo, un dels millors exemples del compromís de La Torre del Canonge amb la conservació del patrimoni”, destaca Palacios. El passat condiciona les conversions del patrimoni en hotels de luxe i marca el temps de les obres. Com la de CoolRooms Palacio Villapanés 5*GL, que ocupa el Palau de Villapanés, en el cèntric barri de Santa Cruz de Sevilla. La seva protecció municipal de Nivell B de l'Ajuntament de Sevilla limita les reformes que puguin alterar la seva essència: obliga a “preservar el seu llegat històric i a mantenir espais tan representatius com el pati principal, l'escala monumental, el mirador, les galeries interiors i nombrosos elements decoratius originals”, detalla Jesús Bonilla, director de l'hotel. La seva intervenció es va dur a terme “sota estrictes criteris de conservació patrimonial, compatibilitzant el nou ús de l'edifici amb el respecte absolut per la seva arquitectura i la seva història”, afegeix el directiu. I, “encara que el palau barroc actual data de 1729, les excavacions arqueològiques van demostrar que els seus fonaments s'assenten directament sobre restes de l'Imperi Romà i d'un ric habitatge de l'època almoràvit del segle XI”, afegeix Bonilla.

Amb un exterior inalterable, l'interiorisme signat per GCA Arquitectes, amb María Vives i Ester Falcó al comandament, aporta aquesta excel·lència actual, per a dormir com un autèntic aristòcrata sevillà: “Un treball minuciós dirigit a ressaltar la bellesa natural de l'edifici i on el llegat mudèjar i gòtic es tracta amb peces de disseny internacional i solucions contemporànies”. L'ara Hotel España Ocean Drive va ser el primer hotel de Barcelona i punt de trobada de l'elit cultural i burgesa. Paret amb paret amb el Gran Teatre del Liceu, “també va ser hospital de campanya durant la Guerra Civil, va acollir salons de banys i una residència de monges i va albergar partides clandestines de pòquer en sales secretes”, resumeix el interiorista Lázaro Rosa-Violán, autor, al costat del seu equip de Lázaro Rosa-Violán Studio, de la reforma integral estrenada al maig. Després de dos anys de treballs, el projecte, com detalla Rosa-Violán, “ha consistit a retornar-li la vida a l'hotel, aprofitar tot el seu potencial i fer-lo visible des del carrer, mitjançant una intervenció d'interiorisme que acompanya a la seva arquitectura modernista. La proposta introdueix contrastos, però manté la sintonia amb els elements existents”. També “recupera aquesta riquesa històrica mitjançant el diàleg entre l'arquitectura original restaurada i una intervenció contemporània, sense reproduir rígidament l'estil del passat”, afegeix el interiorista. De nou brillen joies com els mosaics de les parets de La Fonda –ara sota la direcció gastronòmica de Martín Berasategui– o l'estucat del Saló de les Sirenes, de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner; els llums modernistes o la xemeneia monumental de Eusebi Arnau, protagonista ara de la recepció de l'hotel.