El #TC rebutja per prematur el recurs del Defensor del Poble contra la suspensió de vot a la 'llei de néts'
El Tribunal Constitucional (#TC) ha decidit per àmplia majoria no admetre a tràmit el recurs del Defensor del Poble contra la decisió del Tribunal Suprem de suspendre el vot en les pròximes eleccions generals per als nacionalitzats per la 'llei de néts' que no demostrin que són descendents d'exiliats, en considerar prematura la impugnació presentada. Així ho ha acordat el Ple de la cort de garanties aquest dimecres, segons han indicat a Europa Press fonts jurídiques, amb 10 magistrats a favor d'inadmetre el recurs, inclòs el seu president, Cándido Conde-Pumpido, i dos en contra, Ramón Sáez i Juan Carlos Campo. La majoria de magistrats entén que el recurs d'empara era prematur perquè el Suprem encara ha de resoldre sobre el fons de l'assumpte i, per tant, fins que no ho faci, veuen inviable que pugui prosperar una empara, han explicat les mateixes fonts. El Defensor del Poble va reclamar al Constitucional que, per "urgència excepcional", decretés "de manera immediata" la mesura cautelarísima de declarar nuls les actuacions del Suprem que per partida doble, al setembre i a l'octubre, van ratificar la paralització del vot de manera cautelar. Segons el seu recurs, també volia que el #TC ordenés a la Junta Electoral Central que es mantingués la vigència i inclusió dels ciutadans espanyols residents a l'estranger i inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) "de la manera anterior a aquestes resolucions, de manera que puguin, si així ho desitgen, exercitar el seu dret al sufragi actiu en les pròximes eleccions generals". L'organisme que presideix Ángel Gabilondo incidia en què la celebració d'eleccions el pròxim 29 de novembre "comporta una sèrie de tràmits i actes preclusivos molt pròxims en el temps que, en aquest cas, no podrien #complir de no #adoptar la mesura cautelar de manera immediata". Al seu entendre, la decisió del Suprem vulnera els drets a la igualtat, a la participació en els assumptes públics i a la tutela judicial efectiva. "L'objectiu fonamental d'aquest recurs és aconseguir el restabliment del dret fonamental al sufragi actiu, al vot, d'una mica més de 160.000 ciutadans espanyols mitjançant l'estimació de l'empara. I, amb això, preservar el dret al sufragi actiu sense limitacions no previstes en la normativa electoral", assenyalava. I destacava que "el vincle entre ser espanyol i el vot és indissoluble", afegint que "des d'una perspectiva de drets fonamentals" és "fart problemàtica la possibilitat de privar, temporal o definitivament, d'aquest dret fonamental", perquè "podria #perdre la nacionalitat espanyola (mai l'espanyola d'origen, com disposa la Constitució)", "però la condició de votant no la pot perdre cap espanyol mentre ho sigui, perquè ni tan sols el Codi Penal preveu la pena de pèrdua del sufragi actiu (triar) sinó del passiu (ser triat)".
Així mateix, advertia que la paralització cautelar del dret al vot té especial significació amb motiu de la convocatòria d'eleccions, atès que "la peremptorietat dels terminis del procediment electoral fa pràcticament impossible el vot de les persones afectades per la suspensió en aquestes eleccions". VEIA "LESIÓ IRREPARABLE" PER AL DRET A VOTAR El Defensor del Poble posava l'accent que tant "per raons d'ineficàcia administrativa (no s'ha facilitat cap informació significativa al Tribunal Suprem sobre el compliment del per ell acordat en el termini d'un mes)", com "pels problemes de funcionament dels consolats, no sembla que aquesta via pugui oferir fruits quantitativament importants en les pròximes dates". Es referia al fet que el Suprem va establir que no regirà la suspensió cautelar del vot per a les persones que acreditin en els registres consulars la seva condició de descendents d'exiliats. Al seu entendre, la paralització del vot "no és adequada per a aconseguir la finalitat pretesa" perquè "només se suspenen els drets dels nacionals del CERA" i "no dels nacionals del CERE que han adquirit la nacionalitat en virtut de la mateixa disposició normativa". I és que, segons va insistir, no és una mesura "idònia" per a aconseguir l'objectiu, que "seria preservar la veracitat i inexistència d'irregularitats en el procés electoral". "Les mesures cautelars adoptades generen una situació 'ex novo', com és la suspensió de l'exercici del vot actiu de ciutadans nacionals que gaudeixen d'un dret adquirit, que no d'una mera expectativa, la qual cosa genera una indubtable inseguretat jurídica i una intervenció excessiva en el marc de l'exercici dels drets fonamentals", va indicar. Sota el seu punt de vista, acceptar la seva petició i declarar nul·la la decisió del Suprem "no comportaria pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals o llibertats d'una altra persona", ja que "el dret de sufragi actiu de la resta de ciutadans no es veu substancialment alterat, atès que constitueix el 99,59 per cent del cens electoral". "L'interès general ha de #focalitzar en la màxima efectivitat del principi democràtic de participació política", subratlla, per a assenyalar que "el perjudici és clar" en impedir " a uns ciutadans espanyols l'exercici del dret al sufragi actiu en un procés electoral cert (no hipotètic o futurible)". Segons va argumentar, "es tracta d'una lesió irreparable, perquè no pot el ciutadà privat d'aquest dret exercitar-lo de manera retroactiva": "Podrà, si escau, exercitar-ho en futurs processos electorals, però per a aquest concret i real procés, haurà estat privat del dret (per una resolució cautelar del Tribunal Suprem, ni tan sols una resolució definitiva)".
"No és un dret susceptible de compensació d'una altra manera, no té un contingut patrimonial, és un dret polític, al qual només pot #donar efectivitat permetent el seu exercici als seus titulars, si aquesta fos la seva intenció, devent l'Estat facilitar-lo", va postil·lar.
