Els nacionalitzats per la 'llei de néts' amb el vot suspès apuren terminis per a presentar al·legacions al Suprem

El recurs del Defensor del Poble al Constitucional obre una nova via "perquè puguin exercitar el seu dret al sufragi actiu" MADRID, 18 Oct. (EUROPA PRESS) - El Tribunal Suprem tancarà aquesta setmana vinent el termini obert perquè els afectats per la suspensió del vot per a nacionalitzats per la 'llei de néts' puguin al·legar, després de rebutjar el recurs del Govern que demanava aixecar la mesura cautelar acordada. Després del 'no' a la reclamació de l'Executiu de Pedro Sánchez, el Suprem va emplaçar als afectats interessats a presentar al·legacions a fer-ho en els cinc dies hàbils següents al de la publicació de la decisió del Suprem en el Boletín Oficial del Estado (#BOE), que va tenir lloc aquest dijous, per la qual cosa el termini va començar a comptar aquest divendres i s'estendrà fins a ben entrada la setmana que ve. La Sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal va incloure en el seu acte la crida a "els interessats que ho desitgin" perquè "puguin #personar en les actuacions com a part codemandada". "Sí que serà necessari, per a evitar o pal·liar eventuals perjudicis, que la seva anomenada al procés es produeixi abans que precloguin els tràmits incidentals, perquè puguin tenir l'oportunitat d'exercir la defensa dels seus drets i interessos legítims, així com d'instar, en el seu cas, la revocació d'aquelles mesures, a través dels recursos previstos en l'ordenament jurídic", va precisar. Aquesta via d'al·legacions s'havia convertit en l'única possible per als qui estiguessin en contra de la suspensió, després que el Govern, que va assegurar que estudiaria si hi havia manera de recórrer al Tribunal Constitucional, el deixés en mans dels afectats en considerar que són els qui tenen legitimació per a fer-ho. No obstant això, el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha presentat un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional en el qual sol·licita mesures cautelarísimas després de "haver rebut diverses peticions de particulars i entitats", "perquè puguin, si així ho desitgen, exercitar el seu dret al sufragi actiu" en les generals. La llei que regula el Constitucional estableix que la Fiscalia i el Defensor del Poble, dependents de l'Executiu, poden recórrer davant la cort de garanties quan considerin que s'han produït "violacions dels drets i llibertats" que "tinguessin el seu origen immediat i directe en un acte o omissió d'un òrgan judicial". Per a aquestes eleccions, el Suprem va indicar que la suspensió del vot afecta, segons dades aportades per l'Advocacia de l'Estat, a 163.020 persones que havien obtingut la nacionalitat espanyola per la 'llei de néts' i estaven inscrites en el cens electoral a 1 d'agost, data vàlida per al registrat per a aquestes generals.

L'Oficina del Cens Electoral compta ja amb les dades de més de 70.000 espanyols que han rebut la nacionalitat en virtut de la 'llei de néts' i que estan afectats per la decisió del tribunal de suspendre el dret de vot als qui no puguin demostrar descendir d'exiliats, segons van informar fonts d'Exteriors. Fins al moment, el Suprem ha donat compte que les associacions Cubans per la Democràcia i Ascendents Espanyols en el Món han sol·licitat #personar en el procediment, alguna cosa al que Iustitia Europa, un dels partits al costat de Vox que van recórrer per a la suspensió cautelar, s'ha oposat en veure falta de legitimació. I l'advocat Eduardo Ranz ha presentat al·legacions en nom del Centre de Descendents d'Espanyols Units, "clau en el reconeixement de la nacionalitat espanyola als fills i néts d'emigrants, després de 12 anys de diverses tramitacions parlamentàries i finalment recollida en la Llei de Memòria Democràtica", segons van anunciar en un comunicat. Aquesta organització va assenyalar que, "amb aquest pas fonamental, es busca suspendre la cautelar perquè tots els espanyols tinguin garantit el seu dret al vot, en una ocasió especialment necessària com són les pròximes eleccions generals" del 29 de novembre. Així mateix, van agrair la labor dels lletrats, pertanyents a l'equip de José Antonio Martín Pallín, exmagistrado del Suprem, i el seu "altruisme compartit en la defensa dels drets de tots els espanyols, inclosos els residents en l'exterior". "En tal sentit, des de l'agrupació desitgen que amb aquest pas es faci justícia, evitant 'dejavues' de vot pregat, i compartint l'esperit de l'associació, que tants anys ha bregat de manera gratuïta per a l'accés a la nacionalitat espanyola, i que contínua realitzant-lo mitjançant la participació de membres com a part del Consell de Residents d'Espanyols a Buenos Aires i brindant assessorament sense cap cost", van indicar.