L'esquerra aparca la llista única al Senat per les seves diferències territorials

La candidatura única de les esquerres al Senat ha quedat en suspens per les dificultats per a resoldre els encaixos territorials que han derivat en un cansament generalitzat. L'escàs temps disponible tampoc ha ajudat a una operació impulsada pel #PSOE per a tractar d'evitar que el #PP reediti la seva majoria absoluta en la Cambra Alta. Des del Front Ampli admeten que les negociacions per a les llistes al Congrés, condicionades per les dificultats per a aconseguir un acord amb Podemos, han absorbit bona part dels esforços de l'entesa. El Senat ha quedat així relegat en la negociació. Fonts socialistes tampoc semblaven molt inquietes perquè aquest acord no hagi arribat a bon port tal vegada perquè després de l'agonia viscuda aquests entre les organitzacions a l'esquerra del partit socialista els incentius per a formar coalició han acabat #dissipar. Mentrestant l'acord entre Podemos i Front Ampli per a concórrer junts a les eleccions generals afronta aquest divendres la seva jornada decisiva sense que s'albiri una sortida al bloqueig. Les diferències sobre els lideratges ja dificultaven un enteniment, però les maniobres d'última hora han acabat d'erosionar la confiança entre els interlocutors. Mentre apuren les opcions de pacte, les formacions comencen a preparar els seus arguments per a evitar que les hi responsabilitzi d'una ruptura que deixaria a l'esquerra dividida davant les eleccions generals del 29 de novembre. L'ambient es va enrarir el dimecres, quan dirigents territorials de Podemos van contactar directament amb coordinadors autonòmics d'IU per a explorar pactes en deu comunitats al marge de la direcció federal d'Antonio Maíllo i dels negociadors de Front Ampli. La maniobra va molestar especialment a iU, que va interpretar els contactes com un intent de pontejar a la seva adreça estatal i fragmentar la negociació. Lluny d'aconseguir aquest objectiu, els contactes van provocar un tancament de files entorn de Maíllo, fins i tot en aquelles federacions tradicionalment més crítiques. El coordinador d'IU va menysprear públicament l'operació en garantir en TVE que “IU negociarà des del Front Ampli perquè és una organització seriosa, honesta i lleial”. El pla de Podemos passava per buscar enteniments puntuals amb IU en una desena de comunitats, però excloent a Madrid i Barcelona, on la direcció de Ione Belarra pretén mantenir una candidatura diferenciada amb l'argument que la grandària d'aquestes circumscripcions evita la pèrdua de vots. Malgrat les tensions, l'escenari de divisió deixaria tocat a tot l'espai, per la qual cosa encara podria haver-hi acords entre les diferents forces d'esquerra en diversos territoris. Un exemple és Canàries, on Nova Canàries, IU, Podemos i Moviment Sumar han oficialitzat un acord per a concórrer sota la marca Unitat del Poble Canari.

Les converses van fer un tomb anit en territoris amb forces consolidades, com la Comunitat Valenciana, on IU va rebutjar l'acord, encara que els valencianistes continuen negociant amb Podemos. Per part seva, a Balears, Més i el Front Ampli van tancar un pacte en el qual no està la formació habitada. El rebuig a l'estratègia dels morats va acabar per ser unànime entre els principals referents de Front Ampli. Ada Colau va qüestionar els pactes parcials en advertir que aquesta via només garantiria a Podemos “entre un i tres diputats”, en lloc de servir a l'objectiu polític de “parar al feixisme el 29-N”. La exalcaldesa de Barcelona va assumir la responsabilitat de liderar la candidatura de Front Ampli fins i tot sense Podemos, encara que va apel·lar a figures com Gabriel Rufián per a sumar forces en una aliança antifeixista: “No hi ha motius per a no #asseure”. #ERC ho descarta de ple.