L'esquerra valenciana negocia una candidatura única liderada per Compromís i intenta evitar "l'espectacle de Madrid i Barcelona"

El context no és d'especial eufòria, però les enquestes apunten que pot haver partit si es juguen bé les cartes. I en aquesta tessitura, les negociacions semblen ser més fàcils que fa quatre anys, que fa vuit o que fa ja deu, quan es va assajar la primera candidatura conjunta de l'esquerra transformadora valenciana al Congrés i al Senat. Fins i tot, sembla, s'ha après d'alguns errors. Compromís, Podemos i Esquerra Unida treballen contra rellotge per a construir una candidatura conjunta a les eleccions generals sota el paraigua dels valencianistes, amb l'objectiu d'aconseguir una papereta que conjumini els vots contra #PP i Vox i ser una força capaç de tirar del #PSOE si donen els números per a un Executiu progressista. Portarà el nom de Compromís més alguna cosa que identifiqui a l'esquerra emancipadora valenciana. En l'escenari més optimista, segons les seves estimacions, obtindrien sis diputats: tres per València, dos per Alacant i un per Castelló; dos més dels que va obtenir Sumar [ara Front Ampli], Podemos inclòs, en les eleccions generals de 2023. Es parla també amb altres forces com Esquerra Republicana i amb moviments socials per a articular aquest projecte, l'avantsala de la negociació per a les eleccions autonòmiques i municipals de maig del 2027. De fet, així és com ho desitgen algunes forces com a #EUPV, que volen aprofitar per a subscriure punts bàsics dels pròxims acords electorals en aquesta cita. Confien que una bona campanya, donat el descontentament ciutadà amb el #PSOE, sumat a la popularitat que les enquestes donen als valencianistes en les autonòmiques –fins i tot amb el vot dual que hi ha al País Valencià– i reforçar una imatge d'unitat de les esquerres els facin mantenir o millorar els resultats. A Castelló, en 2023, a penes va haver-hi 5.000 vots de diferència entre Sumar i Vox, mentre que a Alacant, on sí que van obtenir representació, la diferència va ser de 30.000 electors. Hi ha possibilitat de disputar aquests escons si s'aconsegueix mobilització. D'antuvi, la sensació és que l'acord és possible. Les forces valencianes prefereixen mantenir la discreció i a penes comenten detalls sobre les negociacions. Apunten que veuen la qüestió amb optimisme, encara que encara queda molt a parlar –les llistes, el nom de la marca, la campanya, les aportacions econòmiques–. Les formacions assenyalen que no volen repetir "l'espectacle que s'està donant a Madrid o Barcelona" amb degotejos de noms i propostes i estan en un diàleg constant. A hores de tancar aquesta edició, l'acord avança amb major velocitat entre Compromís i Podemos. Les dues formacions, que antany van tenir els seus frecs, es mostren bastant alineades i interpreten la situació de manera similar. Reconeixen que la força majoritària al País Valencià és Compromís i que ha de tenir més capacitat de decisió, a més dels llocs de sortida.