Hugo, 20 anys, exadicto a les pantalles: «Ni menjava ni sortia. Vaig sentir que era una despulla»

A les seves 17 anys, Hugo no podia ni imaginar que la vida li anava a posar tants 'bastons a les rodes', que la seva salut mental anava a ser durament estomacada , que seria presa d'una addicció tecnològica i, molt menys, que ABC li faria ... aquesta entrevista per haver superat amb gran tenacitat, molt d'esforç, i no poc sofriment, allò que li va enganxar als videojocs. Aquest 10 d'octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, aquest jove de 20 anys és, sens dubte, tot un exemple per a molts adolescents el temps dels quals està dominat per l'ús de pantalles amb el conseqüent desequilibri emocional. «Tant de bo aquesta entrevista pugui ajudar-los. Tothom pot canviar i sortir d'aquesta mena d'addiccions. Això sí, -adverteix- et toca fotre't, empassar-te l'ego i lluitar , perquè no és fàcil tirar cap endavant. El problema és que quan ets adolescent et creus que pots fer tot tu només, però no és així, es necessita ajuda i saber que estàs en el moment adequat per a afrontar tot el procés».I és que Hugo era un xaval com un altre qualsevol: jugava a futbol, estudiava un grau mitjà d'esport, sortia amb els seus amics... però el 6 d'octubre de 2023 tot va canviar . Va morir el seu avi i es va veure immers en un dur duel pel gran vincle que sempre va mantenir amb ell. Una data que, a més, quedarà sempre en la seva memòria per ser l'aniversari d'Hugo. Al poc temps, va tenir un greu problema en el genoll que li va deixar sense poder anar a classe i molt menys jugar al futbol. «De sobte em vaig veure tancat a casa , no podia continuar estudiant el que m'agradava, ni tan sols podia sortir a fer una mica d'esport, que era el que en aquell moment de duel pel meu avi em permetia tirar-me uns riures i allunyar-me una mica de la meva gran tristesa».Amb aquest escenari va començar a jugar a videojocs per a passar l'estona i #evadir una mica de la situació que se li havia vingut damunt en poc temps. Però la distracció se li va anar de les mans . «Podia passar-me tot el dia jugant: aixecar-me a les 12 del matí per a posar-me davant de les pantalles fins a les quatre de la matinada sense parar ni per a menjar. Més que per a divertir-me, ho feia per a fugir del mal que em sentia perquè no tenia un altre mètode d'alleujar el meu dolor. A vegades queia rendit d'esgotament i em quedava adormit i, en altres ocasions, li llevava pastilles a la meva mare per a dormir perquè m'era impossible agafar el son. Tampoc quedava per a sortir amb amics. Preferia jugar ».Els seus pares estaven separats i les discussions a casa amb la seva mare, amb la qual ell vivia, van ser una constant. «Ella intentava que deixés de jugar, però jo feia cas omís i, davant la seva lògica desesperació, no sabia què fer amb mi. No menjava o em donava fartaneres pels quals vaig engreixar diversos quilos». Confessa que era insensible, molt egoista: « Si els altres estaven mal m'era igual , només pensava en mi mateix i a fer el que jo volia: estar amb pantalles».