Jo vaig sentir cantar a Julio Iglesias jr.

Com a simpatitzant dels dies de festa, vaig decidir aquest 12 d'octubre sortir de la zona de confort i assistir a algun acte patriòtic, espanyol i cívic a Barcelona, de manera que em vaig allotjar a les sis de la tarda en el galliner del Coliseum per a assistir al Juliol Iglesias Experience, en ple world tour que li portarà avui a Albacete, demà a Tarragona i el dissabte a Lleida. La susdita experiència consisteix a experimentar l'actuació de Julio Iglesias júnior (fill, en castís), que canta temes del seu pare i així s'estalvia els drets d'autor, drets que protegeixen a tots els espanyols que qualsevol vagi cantant Gwendolyne en espais públics així com així. Pecats de joventut, mai he escoltat a Julio Iglesias de la Cova, fill del doctor Iglesias Puga, ídol de masses del gremi dels divorciats. Cabia millor esmena que aplaudir al júnior un Dotze d'Octubre? A diferència d'altres fills de famosos, que carreguen el cognom amb fatiga, Julio Iglesias jr. ho esprem alegrement i, més que complexos, la qual cosa mostra és afecte al pare, de qui no ha heretat la personalitat musical però sí les fans, tan revoltoses elles que dos acomodadors es van veure en l'obligació de tallar les invasions de l'escenari, evitant així la reificació de l'artista. Julio Iglesias júnior canta d'aquella manera –millor les peces en anglès que en castellà–, però salva els mobles perquè és la mar de simpàtic, li abrigalla una orquestra que es guanya el cel i anima al públic amb un “anem!” entre Soy un truà i Em vaig oblidar de viure, com si tots i totes fóssim Rafa Nadal, ja ens agradaria. Viure del pare sense enganyar a ningú és comprensible i més quan s'emporta el cognom que tan alegrement va embrutar la vicepresidenta del Govern, ferm detractora de la presumpció d'innocència. I aquí no va acabar el dia nacional perquè, en sortir del Coliseum, trobem desenes de llatins residents a Catalunya, majoritàriament bolivians, que celebraven la data amb balls i ornaments en el mateix passeig de Gràcia. Sense mala llet, un va preguntar què celebraven. –El dia de la Hispanitat!