El cavall que levita sobre Madrid: l'estàtua sense geneta que parla de la incertesa de l'avenir

L'obra del mexicà Gonzalo Lebrija ha estat inaugurada aquest dimecres en la cèntrica plaça del Carmen, a escassos metres de Gran Via. És una cessió temporal del Thompson que aspira a #convertir en una nova icona viral després d'una remodelació polèmica pels favors concedits a l'hotel pel Govern d'Almeida

Els 25.000 cavalls sense Franco que un escultor va regalar en el Cercle de Belles arts

“Li diuen el cavall flotant , a mi em sembla genial” confessa Gonzalo Lebrija, l'autor de l'última obra d'art a arribar a l'espai públic de Madrid i que aspira a #convertir en una nova icona. “Al final, l'escultura ja no és meva, ara és de vostès”, afegeix aquest dimecres sobre el desembarcament del seu treball en la cèntrica plaça del Carmen, que va tenir lloc fa unes setmanes però que avui s'ha fet oficial després de la corresponent inauguració protocol·lària.

L'escultura en qüestió és un cavall negre de bronze, a grandària natural, col·locat sobre un pedestal amb forma de prisma i sense adorns, que supera els quatre metres d'altura. El corser es recolza només sobre una de les seves potes, com si levités sobre el cel de Madrid, el mateix efectisme que a pocs metres d'allí solen mostrar estàtues humanes que simulen caigudes o vents excessius.

El seu nom oficial és El rumor de la discòrdia , en al·lusió a una frase originària del pòrtic del Teatre Degollat situat a la ciutat de Lebrija, Guadalajara (Mèxic). La sentència completa diu Que mai arribi el rumor de la discòrdia i apunta a un dels sentits de l'obra, el d'abordar d'una altra mena de sensibilitats allunyades de la solemnitat que sol envoltar a les escultures eqüestres. “Parla de la incertesa de l'avenir, és un cavall que està parat en el buit”, afegeix l'autor.

“En les escultures eqüestres sempre parlen de commemoracions, de triomfs en la guerra”, detalla Lebrija contraposant un missatge que també deixa obert a la interpretació dels vianants que es pareixen a contemplar l'obra. “L'interessant serà també les preguntes que generi ara en la gent”, afegeix mentre veu com la gent que passa al seu costat comença a #fer fotos amb ella.

El tipus de cavall és un pura sang anglès, raça triada perquè és la més manipulada genèticament per l'home, d'aspecte menys salvatge que l'espanyol i que connecta millor amb la vulnerabilitat humana que vol transmetre Lebrija. Esment a part en l'escultura mereix la seva disposició audaç sobre l'espectador, surant en l'aire gràcies a uns complexos càlculs estructurals per a ancorar-lo a una estructura d'acer geomètrica que es troba oculta dins del pedestal. La seva resistència és tal que aguantaria un pes de més de 200 quilos sobre el cavall. “Esperem que no es vagi a pujar mai ningú”, fa broma Lebrija.

“Ha costat molt”, compte després sobre l'extens procés burocràtic perquè aquesta escultura arribés fins a l'espai públic, que es va allargar cinc anys.