Quants vots hi ha a l'esquerra del #PSOE a la Comunitat Valenciana?

Molt es parla i s'escriu de la incapacitat dels partits a l'esquerra del #PSOE per a #posar i aconseguir una candidatura d'unitat que “máximice” els vots i ajudi a frenar el canvi de Govern que pronostiquen la pràctica totalitat d'enquestes, a excepció del #CIS. Però la pregunta és: Quants vots hi ha en aquest espai electoral que no aconsegueix #unir en una única opció política? En el territori valencià, el poder d'aquest espai es tradueix en l'última època en una forqueta de votants que va des dels poc més de 400.000 de les últimes generals als 785.000 que es van aconseguir en 2015, en el millor dels resultats d'uns comicis estatals per a les forces a l'esquerra del #PSOE. Una mitjana de 584.000 vots en les últimes cinc convocatòries: la de 2016, la repetició de 2016, la doble cita de 2019 i la més recent de 2023. En elles, amb diferents combinacions i aliances, partits com Compromís, Podemos, IU o Sumar van aconseguir entre 4 i 9 escons dels 32-33 que es disputaven en les tres circumscripcions valencianes. Una mitjana matemàtica de 6,6 diputats per comici. Amb una nota important, l'espai més progressista ha anat minvant a mesura que partits com Podemos i IU han anat a la baixa i el #PSOE ha anat guanyant-los terreny. L'evolució del vot socialista en aquestes mateixes cites electorals és creixent: 19,9%, 20,9%, 28%, 27,8% i 32,4%. De la mateixa manera, el vot a les forces a la seva esquerra ha caigut percentualment del 29,5% de 2015 al 15,3% dels últims comicis. Una mitjana enganyosa del 22,5% si s'atén la tendència i al fet que l'aproximació a les eleccions del 29 de novembre d'aquestes forces no està sent la millor, amb contínues desavinences i retrets creuats. Malgrat tot, es tracta d'un espai polític gens menyspreable en l'odissea de l'esquerra per a intentar retenir la Moncloa davant l'avanç de #PP i Vox. En el cas valencià, la desunió de l'esquerra no ha penalitzat tant com en altres províncies, perquè dues de les tres circumscripcions (València i Alacant) reparteixen suficients escons per a ser districtes proporcionals. A València es juguen 16 diputats i a Alacant, 12. Això va permetre que en les dues eleccions de 2019 Compromís pogués tenir un escó malgrat #enfrontar a la papereta llavors més robusta d'Unides Podemos. També és cert que el sistema electoral espanyol dóna un premi extra a les formacions més votades, però per a això la unió de les esquerres hauria de ser la primera o segona opció dels valencians, alguna cosa que només va succeir en 2015 i 2016 i que ara sembla impossible. La falta d'unitat en territori valencià podria ser un problema a Castelló, on es reparteixen únicament cinc parlamentaris al Congrés. En les últimes eleccions, malgrat anar tota l'esquerra plural en la mateixa papereta, el cinquè escó ja va ser per a Vox, que li va treure un punt i mig a la llavors candidatura de Compromís-Sumar (en la qual s'integrava tant IU com Podemos).