El primer ministre d'Albània s'aferra al poder malgrat les protestes i disturbis als carrers de la capital

Les manifestacions han passat a estar liderades per joves estudiants, que demanen la dimissió de Edi Rama, i s'han tornat més violentes aquesta setmana després de diversos mesos de protestes pacífiques

L'esclat social d'Albània contra el megaprojecte de luxe de la família Trump: “El nostre país no està en venda”

El primer ministre d'Albània, Edi Rama, ha afirmat que no dimitirà, mentre el moviment de protesta als carrers, que va donar inici fa diversos mesos en contra dels plans per a construir un complex turístic recolzat per la família Trump, ha derivat en violència, amb enfrontaments que sacsegen la capital aquesta setmana.

El dijous, després de les crides dels estudiants —els qui aquesta setmana van prendre el control de les manifestacions antigovernamentals que han convulsionat Tirana des de juny—, Edi Rama va afirmar: “Els governs es canvien mitjançant eleccions democràtiques. Vam tenir eleccions l'any passat, no una revolució”. Les declaracions de Rama a l'agència Reuters es van produir hores abans que esclatessin nous enfrontaments enfront del Ministeri d'Educació, on la policia antidisturbis va respondre al llançament de pedres per part d'alguns manifestants amb gasos lacrimògens i canons d'aigua.

“La meva responsabilitat és escoltar, atendre les preocupacions legítimes i fer que Albània continuï avançant”, va afegir el cap del Govern. Va afegir que l'alternativa equivaldria a “una traïció als albanesos que em van atorgar un mandat sòlid per a completar les negociacions d'adhesió a la Unió Europea (...) No permetré que la violència descarrili el futur europeu d'Albània”.

Rama, qui l'any passat va aconseguir un històric quart mandat, s'ha compromès a integrar el seu país en el bloc dels 27 per a a l'any 2030. Albània va ser en el seu moment l'Estat estalinista més aïllat del continent europeu.

Els disturbis d'aquesta setmana contrasten amb les protestes, en gran manera pacífiques, dels últims mesos i representen el major desafiament al qual s'ha enfrontat fins ara el veterà líder.

El dijous, després d'una nit d'enfrontaments de carrer entre manifestants i la policia antidisturbis, els residents es van despertar i van trobar les façanes dels comerços destrossades, els semàfors destruïts i edificis governamentals i bancs incendiats i saquejats. S'estima que 89 persones, inclosos 61 agents, van resultar ferides.

Rebrot de les protestes

Aquest rebrot de violència ha generat un clima d'incertesa, enmig dels indicadors que suggereixen que la paciència de l'opinió pública davant el Govern socialista de Rama —que porta 13 anys en el poder— podria estar finalment #esgotar.

“Els joves albanesos estan cansats de tanta corrupció i de tanta arrogància. Volen viure en un país millor i no temen recórrer a la violència”, afirma Afrim Krasniqi, director de l'Institut Albanès d'Estudis Polítics a Tirana. “No hi ha manera de fer pronòstics. Ningú pot dir què ocorrerà a continuació”.

Rama, que va emergir ell mateix del moviment de protesta, arribant a #convertir en el rostre de la violència estatal quan, fa 30 anys, es va atrevir a criticar al primer Govern postcomunista d'Albània, ha criticat les actuals mobilitzacions.

“Els estudiants són el futur. Són els qui miren cap endavant, els qui volen anar més lluny i més ràpid”, va afirmar el dijous durant una visita a les instal·lacions del Col·legi d'Europa a Tirana, danyades per un incendi. “Avui, això és la ruïna que han deixat unes mans que no són —i que mai podran ser— mans d'estudiants. Són les mans que intenten enfonsar a Albània cada vegada que el país tracta de #aixecar”.

Si bé es va mostrar disposat a dialogar amb les generacions més joves sobre l'augment dels costos de l'educació —una de les principals queixes que ha avivat les protestes—, va advertir que no es toleraran els actes de vandalisme.

Durant gairebé cinc mesos, els manifestants s'han reunit diàriament enfront de l'oficina de Rama per a protestar pels plans d'un polèmic complex turístic promogut per Jared Kushner, gendre del president estatunidenc, Donald Trump. El projecte contempla la construcció al llarg d'un litoral verge (una zona de conservació d'una bellesa natural excepcional), que inclou l'illa deshabitada de Sazan.

Batejada com la “revolució dels flamencs” —a causa del risc que el desenvolupament urbanístic suposaria per a la fauna i els ecosistemes delicats—, les manifestacions han congregat a grups de diverses grandàries. Els participants també han exigit la dimissió del primer ministre.

Malgrat l'oposició, Rama s'ha negat rotundament a fer marxa enrere, defensant el projecte com un “regal” que impulsarà l'economia i generarà llocs de treball, molt necessaris a Albània, transformant el país en una destinació turística d'alt nivell.

Un punt d'inflexió?

No obstant això, Krasniqi considera que el moviment de protesta “ha arribat a un punt d'inflexió aquesta setmana”, a pesar que les manifestacions també s'han vist inspirades per un descontentament estudiantil similar que recorre Europa, especialment França. “El govern ha tingut més de quatre mesos per a dialogar amb la gent que ha estat sortint al carrer diàriament. En lloc d'això, va optar per menysprear-la i desestimar-la. Ara, els estudiants s'han sumat al moviment i sembla que porten la iniciativa”.

Krasniqi assenyala que, per primera vegada, ha escoltat a joves dir que estan disposats a sofrir danys físics o a anar a la presó si aquest és el preu a pagar “per a garantir la democràcia” al seu país. “Les seves reivindicacions són molt diferents a les dels manifestants [de la revolució dels flamencs]. Demanen una millor educació, millors instal·lacions universitàries i una societat que els ofereixi esperança. A més, no consideren que Albània hagi d'estar en venda”.

Amb un valor d'uns 4.000 milions d'euros, el complex turístic recolzat per la família Trump suposaria la major inversió que ha rebut el país fins avui. La setmana passada, Kushner va defensar el projecte i va reconèixer que tant ell com la seva signatura d'inversió, Affinity Partners, estan “apostant per un país que mai ha tingut un projecte d'aquesta envergadura”.

“No hi ha garanties”, va afirmar el gendre de Trump. “Estem assumint aquest risc perquè creiem a Albània i creiem en els albanesos. Si té èxit, el projecte suposaria una inversió d'aproximadament 4.000 milions d'euros i generaria un nombre considerable d'ocupacions, activitat econòmica i visibilitat internacional per a Albània”.

Aquesta setmana, els ecologistes —els qui van encapçalar inicialment l'oposició al projecte— van expressar una opinió molt diferent. Mesos després de l'inici de les protestes, la indignació persisteix davant una iniciativa que, segons molts, només beneficiarà a l'elit, tal com denuncia Aleksandër Trajçe, director de la principal organització conservacionista del país: Protecció i Preservació del Medi natural a Albània. “El malestar pel projecte [de Kushner] ha aplanat el terreny per a la violència que estem presenciant, ja que, dia rere dia, els manifestants s'han topat amb l'arrogància d'un govern que s'ha negat a escoltar-los o a cedir gens ni mica”.