El Iemen, la guerra reactivada que s'ha convertit en una patata calenta per a Trump

Els atacs amb míssils dels houthis contra l'aeroport de Riad, que dissabte van causar almenys 14 morts i més de 300 ferits, han tornat a situar el Iemen al centre de l'actualitat internacional. Les explosions a la capital saudita acaparen els titulars, però fora del focus mediàtic, dins del país s'està lliurant una batalla molt més decisiva. Les forces houthis han encerclat Taiz, la tercera ciutat més important del Iemen, i disputen el control de l'estratègic estret de Bab el-Màndeb, la porta d'entrada al mar Roig. El país més pobre del món àrab torna a veure's enfonsat en la guerra, després de cinc anys de calma relativa. Els cops que està rebent l'Aràbia Saudita posen Donald Trump davant del dilema d'haver de defensar el seu aliat quan la butxaca dels seus electors pateix encara l'impacte del fiasco de l'atac contra l'Iran, i a només tres setmanes de les eleccions legislatives. "Els houthis estan intentant elevar el cost que té per als saudites el seu suport al govern de Sanà i forçar que es retirin. El seu objectiu és quedar-se tot el Iemen, no pas la guerra regional", explica a l'ARA Leyla Hamad Zahonero, investigadora del Centro de Estudios Árabes Contemporáneos i una de les principals expertes sobre el Iemen a Europa. Els houthis, que tenen el suport de l'Iran, van prendre la capital, Sanà, el 2014, i des d'aleshores controlen bona part del nord del país. L'any següent, l'Aràbia Saudita va intervenir militarment el país per restablir el govern reconegut internacionalment, que es va establir a l'exili. L'ofensiva rebel actual, que al setembre va avançar per la costa del mar Roig fins a ocupar el port de Mokha i posicions al voltant de Bab el-Màndeb, s'ha concentrat a Taiz. La ciutat, amb més d'un milió d'habitants, es troba pràcticament encerclada després de la captura de localitats i vies de comunicació dels voltants. Els combats són especialment intensos des de fa més de deu dies, i les forces locals i les lleials al govern intenten defensar la ciutat. Ja falten aliments, medicaments i combustible. Taiz té un valor simbòlic i estratègic. Antic centre de poder i capital històrica de diverses dinasties, ocupa una posició elevada a les muntanyes del sud-oest, sobre les rutes que connecten l'interior del país amb la costa. Conquerir-la permetria als houthis reforçar el seu domini territorial i consolidar una plataforma per continuar avançant cap al sud. A més, el terreny els afavoreix: el moviment va néixer a les muntanyes de Saada, al nord, i els seus combatents dominen especialment bé aquesta orografia. Un altre front determinant és Marib, una regió de forta implantació tribal, al nord-est de Sanà, on hi ha importants jaciments de petroli. Conquerir-la donaria als houthis accés a recursos energètics i ingressos, però fins ara els ho ha impedit la resistència de les forces tribals i governamentals, que el govern de Sanà ara restablert a la ciutat d'Aden intenta posar sota un comandament militar únic. Mentrestant, les forces del govern iemenita, amb suport saudita, han anunciat la reconquesta de diverses posicions que els rebels havien ocupat al setembre a les costes de l'estret de Bab el-Màndeb. Segons explica Hamad, en aquest territori pràcticament desèrtic, els combatents poden arribar a una posició, fotografiar-s'hi per proclamar-ne la conquesta a les xarxes socials i retirar-se immediatament per evitar quedar exposats. Fins que el bàndol contrari fa exactament el mateix. Això no vol dir, però, que els houthis no controlin el pas a tocar de la Banya d'Àfrica, clau per al trànsit marítim pel mar Roig que connecta més endavant amb el Mediterrani a través del canal de Suez. En tenen prou amb controlar l'illa de Perim i des d'allà amenaçar els vaixells saudites que el transitin per què les navilieres, amb la pressió de les asseguradores, abandonin aquesta ruta. En resposta a l'atac conjunt d'Israel i els Estats Units del febrer, Teheran ha fet servir el control de l'estret d'Ormuz com la seva gran arma de pressió. La capacitat dels houthis per amenaçar Bab el-Màndeb obre un segon front sobre el transport marítim internacional, una amenaça especialment sensible per a l'Aràbia Saudita, que ha hagut de desviar una part important de les seves exportacions de petroli cap als ports del mar Roig per esquivar el bloqueig d'Ormuz. Això converteix els houthis en un aliat especialment valuós per a Teheran. Trump, atrapat L'acció dels houthis complica encara més les coses per a Donald Trump a la regió: reforça el control de l'Iran sobre el trànsit mundial de petroli i amenaça directament el seu aliat, l'Aràbia Saudita, a qui no ha pogut protegir tampoc dels atacs de represàlia de Teheran. Tot això amb les eleccions de mig mandat a les portes. Però els houthis també han demostrat que es regeixen per càlculs estratègics: no els convé un altre atac a gran escala dels Estats Units, com el que van patir la primavera passada, ni tampoc és clar que la població iemenita estigui disposada a pagar el preu de fer costat a l'Iran. Quan els houthis van tancar el pas de Bab el-Màndeb als vaixells israelians, van aconseguir un suport popular massiu entre la població iemenita, fins i tot entre els que no comparteixen el seu projecte. La causa palestina els permetia presentar-se com a defensors d'una població sotmesa a l'ofensiva israeliana i justificar els sacrificis derivats dels atacs de represàlia dels Estats Units i Israel. "Però és molt més difícil exigir als iemenites que suportin nous bombardejos simplement per defensar els interessos del règim iranià", alerta Hamad.