L'excàrrec del Govern acusat pel cas de la cimentera de Montcada nega un tracte de favor

Segona i última sessió del judici de la cimentera de Montcada a l'Audiència de Barcelona. L'excàrrec de la Generalitat Emili Dragone, acusat de concedir autoritzacions ambientals irregulars a la cimentera Lafarge, amb seu al Vallès Occidental, ha negat haver donat un tracte de privilegi a l'empresa: ha assegurat que mai va emetre informes ambientals favorables, perquè no era la seva feina. L'excap dels serveis de prevenció de la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic ha declarat aquest dijous com a acusat i la Fiscalia ha mantingut la petició de dos anys de presó per a Dragone, a qui atribueix un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient. La causa té l'origen en una querella del ministeri públic contra Dragone per, presumptament, haver tornat a concedir l'autorització ambiental a Lafarge el 2015 sobre la base d'una llicència de l'any 2008 que la justícia ja havia declarat nul·la per no haver seguit els tràmits necessaris per aconseguir-la. Concretament, no va publicitar la seva declaració d'impacte ambiental (DIA) perquè els afectats poguessin presentar-hi al·legacions. En respostes a preguntes de la seva advocada –les úniques que ha contestat–, Dragone ha dit que “en absolut” la Generalitat va donar un tracte de favor a la cimentera. L'acusat, secretari de la Ponència Ambiental encarregada d'aprovar les DIA de les empreses, ha dit que mai va votar en aquest òrgan perquè no tenia dret a fer-ho i que la seva única funció era “fusionar” els informes elaborats per les unitats tècniques per traslladar-los a la Ponència, on les autoritzacions ambientals s'aprovaven per unanimitat abans de publicar-les al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). En aquest sentit, Dragone ha assegurat que ell “mai” va emetre cap informe favorable a la concessió d'autoritzacions ambientals a la cimentera. "No era la meva feina", ha insistit. Sobre el fet d'atorgar l'autorització ambiental d’acord amb una llicència nul·la, Dragone ha explicat que llavors van considerar que la sentència amb la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar la llicència –ratificada també pel Suprem– no la declarava nul·la, sinó que presentava un “supòsit d’anul·labilitat” que podia ser “repòs”. En tirar endavant la llicència del 2015, assenyalen les acusacions, Dragone hauria omès les exigències ambientals introduïdes per la Unió Europea el 2010, així com canvis normatius espanyols des del 2009. A més, no hauria avaluat l'estat de la contaminació atmosfèrica existent en aquella època a la zona de la cimentera. L'acusat, tot i això, ha defensat que l'activitat de la cimentera era "la mateixa" que havia estat autoritzada prèviament, sense que s'hagués produït cap canvi substancial que requerís realitzar una nova DIA. En aquest sentit, ha conclòs que les autoritzacions ambientals "en absolut" van ser "injustes". Les conclusions de les parts En les seves conclusions, la Fiscalia ha apuntat que les llicències van atorgar amb “celeritat”, a vegades de forma “urgent i extraordinària”, i sabent que es contravenien el dret administratiu. L'acusació particular, exercida pels veïns de Montcada, ha apuntat que en les sentències referents a les llicències “quedava clar que es parlava de nul·litat, i no d'anul·labilitat”, però que aquesta similitud va ser “agafada al vol” per Dragone per concedir les autoritzacions “a tot preu”. La defensa de l'acusat, per la seva banda, ha demanat la seva absolució en considerar que no hi ha cap il·legalitat manifesta i que, en cas que el tribunal considerés el contrari, no se li podrien atribuir les responsabilitats a Dragone.