El càncer de pulmó del Papa

Res més concloure la intervenció quirúrgica del papa León XIV a l'Hospital Gemelli de Roma es va confirmar que li havien extirpat un adenocarcinoma de pulmó. Aquest tipus de càncer de pulmó és, actualment, el més freqüent. Per l'interès que, lògicament, ha despertat la notícia, potser ajuden alguns aclariments provinents de l'entorn oncològic. El adenocarcinoma pulmonar afecta tant a persones fumadores com no fumadores. Té un pronòstic molt divers. Si s'extirpa completament mitjançant cirurgia en fases inicials, té una grandària petita i no s'ha estès als ganglis limfàtics, la possibilitat de curació és molt major que en fases més avançades (quan s'estén a altres òrgans del cos). Segons l'extensió del tumor, es defineixen quatre fases o estadis en el càncer de pulmó. Els tumors es classifiquen en aquests estadis en funció de criteris anatòmics: la grandària del tumor (T), la possible infiltració dels ganglis limfàtics pròxims (N, nodes, ganglis) i la presència o absència de metàstasi (#M). En funció dels índexs TNM es classifica al tumor en estadi I, II, III o IV. L'estadi és indicatiu del pronòstic, és a dir, de la possibilitat que el tumor reaparegui després de l'extirpació quirúrgica i que comprometi la supervivència en el futur. En el cas del tumor de Lleó XIV encara tenim molt poques dades. La impressió inicial és molt favorable perquè s'ha pogut extirpar per complet quirúrgicament. Però, per a definir més precisament el seu estadi i el seu pronòstic, és necessari conèixer amb detall la grandària del tumor, la seva localització, si es troben cèl·lules tumorals en algun dels ganglis, etc. L'equip mèdic tindrà aquestes dades en breu i podrà recomanar les indicacions més adequades. A més, l'última classificació de l'Associació Internacional per a l'Estudi del Càncer de Pulmó (IASLC) suggereix que les característiques biològiques del tumor -en concret, la presència d'algunes mutacions- també influeixen en el seu comportament futur. Aquests factors pronòstics moleculars són objecte d'intensa recerca. D'altra banda, algunes d'aquestes característiques genètiques del tumor poden orientar tractaments personalitzats. Segurament en els laboratoris de l'hospital Gemelli estan també ara estudiant aquestes possibles alteracions genètiques en el tumor extirpat al papa. Amb tota aquesta informació, anatòmica i molecular, els especialistes que li tracten seran capaços de definir millor el pronòstic i la possibilitat de recurrències futures. A més, depenent de l'estadi en el qual es trobi el tumor que s'ha extirpat, i les seves característiques moleculars, decidiran l'estratègia de tractament. Les decisions terapèutiques poden variar des d'un mer seguiment estret amb revisions periòdiques, fins a alguna mena de tractament amb quimioteràpia, immunoteràpia o teràpia dirigida a les mutacions genètiques que poguessin tenir les cèl·lules tumorals.