La mobilitat del futur s'enfronta al seu gran desafiament: que la tecnologia arribi a tots

La mobilitat està canviant a una velocitat que resultava molt difícil d'imaginar fa a penes dues dècades. Els vehicles elèctrics han deixat de ser una raresa, les ciutats incorporen noves formes de desplaçament i les empreses comencen a transformar les seves flotes per a #adaptar a un escenari marcat per un objectiu compartit: la descarbonització. No obstant això, els avanços tecnològics no sempre troben el seu reflex en les infraestructures, la regulació o les possibilitats reals dels usuaris. Tots aquests reptes, i les oportunitats que porten amb si, van ser alguns dels eixos sobre els quals va girar la taula rodona Cap a la nova mobilitat, celebrada a casa Seat, a Barcelona, durant la presentació del Baròmetre Mobilitat+Acte 2026 d'eldiario.es. Moderat per Toni Fuentes, cap de la secció Mobilitat+Acte del periòdic, la trobada va reunir a alguns dels principals actors del sector. Concretament, a Francesc Corberó, director de Comunicació de Nissan Motor Espanya; Jordi Gazo, vicepresident de AEMES Smart i fundador de Floox; May López, directora de desenvolupament d'Empreses per la Mobilitat Sostenible; i José María Riaño, secretari general de Anesdor. Corberó va ser l'encarregat d'obrir el debat. Ho va fer recordant la seva primera experiència al volant d'un cotxe elèctric, coincidint amb el llançament del Nissan Leaf a Espanya a l'octubre de 2011. Des de llavors, va subratllar, l'evolució ha estat extraordinària. Les primeres bateries oferien autonomies reals pròximes als 150 quilòmetres, mentre que les noves generacions permeten superar els 600. També han millorat les prestacions i els sistemes de càrrega ràpida. “Aquesta tecnologia ja no és una qüestió de dir si funciona o no funciona: és una realitat”, va afirmar. Al seu judici, l'electrificació ha entrat en una fase de normalització, impulsada per una oferta de vehicles cada vegada més àmplia i per l'experiència positiva dels qui ja han fet el salt. Però la tecnologia, per si sola, no basta. Corberó va recordar que l'èxit del vehicle elèctric als països nòrdics respon també a decisions econòmiques i polítiques: incentius fiscals i una infraestructura de recàrrega que va permetre als compradors confiar en aquesta alternativa des de les seves primeres etapes. La recàrrega, un desafiament pendent Precisament la infraestructura va protagonitzar bona part del debat. Jordi Gazo va defensar que la mobilitat elèctrica ha de #entendre com un sistema complet, en el qual vehicles, carregadors, xarxa elèctrica i usuaris depenen els uns dels altres. “El millor cotxe sense un carregador no càrrega i el millor carregador sense tenir potència en la xarxa o estar connectat no funciona”, va resumir. El problema, va explicar, és que la instal·lació de punts de recàrrega avança a un ritme inferior al necessari. Els tràmits administratius poden retardar fins a dotze mesos la seva connexió a la xarxa, mentre que les empreses privades troben dificultats per a rendibilitzar inversions en instal·lacions que encara tenen pocs usuaris.