Les catanias, creades a Vilafranca per Josep Cudié, compleixen 80 anys

La tradició repostera catalana potser mai s'hagi posat d'acord en quin és el nostre pastís patri i, no obstant això, hi ha pocs dubtes de quin és el bombó que per ser de factura autòctona ens representa més: les catanias. Fa 80 anys van néixer a Vilafranca del Penedès de les mans del pastisser Josep Cudié, “encara que va ser la meva àvia, Antònia Salleras, qui sempre va tenir la iniciativa emprenedora i la visió empresarial”, compte Oriol Llopart, tercera generació de Catanias Cudié, un producte registrat per la família en 1973. Josep Cudié va començar a treballar amb 13 anys, en 1933, en una pastisseria de Vilafranca. Un dels múltiples reptes que se li van plantejar durant els tretze anys que va ser allí, fins al seu tancament en 1946, va ser l'encàrrec d'un assortiment de bombons. Entre ells se li va ocórrer fer un a base d'una ametlla recoberta de caramel i embolicada per un praliné de xocolata. Quan aquella pastisseria va baixar la persiana, a Josep se li va ocórrer que havia de buscar treball en un altre lloc, però Antònia el tenia clar: calia començar a fer per compte propi aquells bombons. Ella, que era filla de fuster, va demanar permís per a instal·lar un petit obrador després de la fusteria del seu pare. “Allí és on hi havia la suficient potència elèctrica per a instal·lar les màquines de pastisseria necessàries per a elaborar bombons”, explica Llopart. “Ells mateixos van crear les seves pròpies eines”. La idea era fer les seves catanias (encara no es deien així) i vendre-les a pastisseries. “Es deien cro-crem, pel crocante de la capa de caramel i l'ametlla, i el cremós de la capa de xocolata”. No va ser fins a 1968 que Josep Cudié decideix cridar-les catanias, en honor al seu mestre, Joan Trens, de la pastisseria Calç Catani, que va morir aquest mateix any. “El meu avi va ser el primer que va tenir un Biscúter amb el qual feia el repartiment pels voltants de Vilafranca i amb el qual baixava a Barcelona”. L'obstinació de Josep i d'Antònia va fer prosperar el negoci, i quan el volum de comandes va començar a créixer molt, l'àvia de Llopart va tenir clar que la marca que estava en boca de tots, i que s'usava també en les pastisseries, havia de #registrar. I així ho van fer en 1970. Vint anys després, les catanias eren cada vegada més conegudes, però una empresa estava a punt de popularitzar-les encara més: “en els anys 90, el Club del Gurmet d'El Corte Inglés ens va trucar a la porta. Sabien del nostre producte i ens van dir que si el posàvem en una caixa bonica, el vendrien”. Pocs anys després, Llopart s'incorporava al negoci familiar de manera professional “encara que havia participat d'ell des de sempre, repartint els caps de setmana per a guanyar una mica de diners amb el qual sortir a la discoteca”, recorda el CEO.