El mateix cel: com protegir als ocells en un país clau per a la biodiversitat europea

A l'alba, si alcem la mirada sobre les planes de la comarca d'Osona, podem gaudir d'un bell espectacle. Un rapinyaire planeja aprofitant els corrents, una cigonya creua l'horitzó a la recerca d'aliment, un grup de grullas gana altura, desenes de petits ocells migradors continuen un viatge iniciat centenars de quilòmetres enrere. Moltes d'elles descansaran unes hores abans de seguir la seva ruta, unes altres trobaran en aquest paisatge la llar on passar bona part de l'any. Pocs llocs en el món poden presumir de tenir una riquesa ornitològica tan extraordinària com la d'Espanya, un santuari natural que permet contemplar a més de 500 espècies d'ocells. Al costat d'elles, conviu una presència fonamental per al nostre benestar. Són les línies i els suports de la xarxa elèctrica, una infraestructura que porta energia a llars, escoles, hospitals o empreses. Tots dos comparteixen un mateix espai amb naturalitat. En la immensa majoria dels casos, aquesta convivència es desenvolupa sense incidències, però determinades configuracions de la xarxa elèctrica poden generar situacions de risc per a algunes espècies de l'avifauna. Reduir-ho és un dels grans desafiaments d'una transició energètica que necessita l'electrificació com a alternativa als combustibles fòssils i que, al mateix temps, continua avançant en la protecció de la biodiversitat. La varietat d'aiguamolls, boscos, muntanyes, deveses, cultius, penya-segats o grans rius fa d'Espanya un espai privilegiat per als ocells. Tant que pot presumir de ser “el millor lloc d'Europa per a observar-les”, tal com assegura Jordi Prieto, tècnic de SEU/BirdLife, una històrica entitat dedicada a estudiar i conservar els ocells i els seus hàbitats. “Aquí viuen espècies que gairebé han desaparegut d'altres països del continent”. No sols això. Els ocells són també un indicador de la salut dels ecosistemes. Quan prosperen, és senyal que l'entorn manté l'equilibri ecològic. I en els mateixos cels pels quals volen milions d'ocells s'està produint l'electrificació de l'economia. L'expansió de les energies renovables, la mobilitat elèctrica o la descarbonització de la indústria requereixen una xarxa elèctrica moderna i preparada per a respondre a les noves necessitats. I aquí sorgeix el repte de ser capaços que la xarxa creixi minimitzant el seu impacte sobre l'entorn. Molts ocells utilitzen els suports elèctrics igual que ho farien amb un arbre. Descansen sobre ells i els converteixen en la seva talaia des de la qual localitzar aliments. Depenent de factors com la configuració del suport, la distància entre conductors, el tipus de cable, l'orografia o les característiques de l'entorn, algunes d'aquestes infraestructures poden suposar un risc per a certs ocells, especialment les de major grandària. “Les infraestructures elèctriques poden generar bàsicament dos impactes”, explica Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya.