Paula Leitón: de l'or olímpic de waterpolo a la lluita contra la gordofòbia

Paula té l'esquena molt #ample. Amplíssimes. Les seves escàpules conformen una perfecta escopidor per on escorre tant el líquid element de la piscina, el seu medi natural diàriament, com l'enfilall d'insults, desqualificacions, acudits sense puñetera gràcia i greuges que ha hagut de suportar en la seva esforçada existència. Aquest dors, magnífic, també es posa ferm amb humilitat quan d'ell pengen, per exemple, medalles olímpiques en el podi. La primera, platejada, la va aconseguir a Tòquio 2021; la segona, a París 2024, va pujar un esglaó i va retornar la lluentor aurífera de les campiones. Poc buit queda ja per als molts llorers i copes que es abigarran en les vitrines de casa dels seus pares. Tres campionats d'Europa, cinc trofeus més en Mundials, una infinitat de guardons individuals... El reguitzell es menjaria un paràgraf. Perquè Paula Leitón Arrones (Terrassa, Barcelona, 2000) és una waterpolista d'elit i, per mèrits contrets, una de les nostres glòries olímpiques. Com Gasol. Com Craviotto. Com a Calç i Llaneras. Com Arantxa Sánchez Vicario, Belmonte, Cacho o Estiarte. Mesura 190 centímetres i pes el que li dóna la gana. Dóna el call amb un talent descomunal en el lloc de boia (per a entendre'ns, la pivot que orbita fixa enfront de la porteria rival) sent un pilar de la Selecció des que tenia 15 añitos. Una dècada després segueix farmeando màgia com a capitana d'un combinat que és família. Paula Leitón Arrones, va néixer a Terrassa, Barcelona, en 2000.Miquel Coll El seu èxit esportiu i personal es deu a la seva matèria grisa i a la seva anatomia, la mateixa que des que es va fer cèlebre a ulls de les inmisericordes xarxes socials ha hagut d'aguantar ofenses i humiliacions per allò de no encaixar en les convencions estètiques d'una massa covarda, anònima i repugnant. Parapetada en les seves conviccions, abrigallada pel seu entorn, la seva parella Rocío i les seves amistats, Leitón emergeix a més com una figura pública de primer nivell. Necessària. Amb un discurs propi. Amb identitat i veu perquè el seu exemple resulti inspirador a tots aquells i aquelles que sofreixin discriminació, rebuig o burla per lluir un cos diferent? Un gran història esportiva i humana Lluny de mundanales sorolls, aquest estiu s'ha fet uns quants llargs en la piscina municipal del seu oasi de pau en Figuera de Vargas, el poble pacense on estiueja amb els seus des que era nena. "No és olímpica, però mesura 25 metres, és a dir, que a mi per a nedar em ve divinament. Vaig a aquesta hora en la qual només hi ha dues o tres senyores #mullar els peus. Així que tinc tota la piscina per a mi. I un any vaig tenir la sort de donar el pregó de les festes davant de les meves amigues de tota la vida", comenta qui per tot el collit i pel seu exemple, humilitat, resiliència i talent, també es va fer creditora del Premi Fora de Sèrie al Personatge de l'Any en la categoria d'Esport.

Leitón és autora del llibre XXL: De l'or olímpic a la lluita contra la gordofobia.Miquel Coll Enguany ha canviat el capell del Club Natació Sabadell pel de el Club Natació Atlètic-Barceloneta, així que certa transició marca el present d'aquesta dona que manté impermeables il·lusions, metes i horitzons. "Et diria que estic en un moment molt bo, aprenent molt punt a nivell esportiu com personal. Vaig prendre la decisió l'any passat de canviar a un equip nou. Venia d'un equip consolidat on he tingut la sort de participar en tres de les seves set Champions i he passat a un projecte ambiciós que pretén estar en el més alt a nivell de waterpolo. Ara tant a nivell de club com en la Selecció tinc aquesta experiència que em converteix en un dels referents de l'equip", explica qui en sortir de l'aigua té tirada pel magisteri: "Camino amb les últimes assignatures d'Educació Primària i l'any que ve començo la part divertida, que són les pràctiques i el treball de final de grau. I també estic de gom a gom amb l'anglès". En paral·lel al seu esdevenir esportiu (extenuant, pansa quatre hores al dia en remull, amb competicions caps de setmana més el torneig europeu), Paula recorre fòrums i escenaris per a relatar i projectar el que ha anat carregant en la seva motxilla emocional. Ho ha compilat todito en el llibre XXL: De l'or olímpic a la lluita contra la gordofobia (Plataforma Editorial). "Et diria que el llibre m'ha deixat sobretot proximitat a molta gent. Al final la meva idea era que, quan la gent ho llegís, sentís que estava Paula aquí, que realment aquesta història la hi estava contant jo. No volia simplement deixar una història de superació, perquè no he hagut de superar res, sinó plasmar la història d'una nena que va començar un esport que li va encantar i que gràcies a ell ha pogut aconseguir moltíssims assoliments en la seva vida, amb l'acompanyament dels seus pares i de la seva família que ha estat vital. Sense ells, no pots superar els fracassos esportius, els comentaris... Bàsicament això és el llibre". Leitón llança a porteria en un partit contra Itàlia durant els JJOO de París 2024. Com superar els sots del camí El volum, sentit i senzill, deixa aforismes de gran importància, a més de passatges durs que fan reflexionar. "L'amor no es mesura en talles" és una de les frases a les quals més recorre Paula, qui confessa que els insults van arribar en el millor moment de la seva vida professional: "M'agrada donar xerrades, ajudar en la mesura que sigui possible. Alguna vegada se m'ha acostat un pare donant-me les gràcies i explicant-me que el seu fill o filla està sofrint una situació de bullying en el col·le, i que no saben com gestionar-lo; o que han tingut problemes d'alimentació per això, o que donaran a casa el llibre simplement perquè li ho llegeixin i reflexionin... Agraeixen que compti com vaig demanar ajuda, com no vaig voler sortir sola d'allò, com al final anar al psicòleg i tractar la salut mental és important.

No és un problema, ni ets més covard ni ha de fer vergonya". Leitón confessa que no va sentir ràbia cap a aquells comentaris, sinó tristesa: "I pensava: 'per què no es posen en la meva situació?, per què no entenen el moment que estic vivint i escriuen aquests comentaris?' Era un moment meravellós, m'havia costat anys poder arribar aquí i ara li quedava aquesta taca. Després li he donat la volta i he tret coses bones". Mai estarà Paula Leitón prou agraïda a un pare ja prejubilat i a una mare netejadora que es van desviure perquè ella pogués fer carrera en el waterpolo. Una logística de aúpa, amb tràfec de trens, deshoras, desplaçaments, favors a altres papàs i mamàs... També va empènyer la disciplina espartana de la mateixa Paula, que des de primerenca edat va tenir clar que l'èxit passava per la perseverança i els patrons, pel treball constant. La waterpolista advoca perquè els més petits tenen referents reals, però no sols dins de les pistes, la piscina o els estadis, sinó fora d'ells principalment. I que els valors que s'obtenen de la pràctica esportiva s'assimilin en el #ADN, "perquè en el meu cas han forjat la meva identitat, sóc així gràcies a l'esport". Confessa Leitón que no va haver-hi procés intermedi i que es va convertir en adulta l'endemà de jugar amb nines. I que des que té ús de raó es recorda com una illa, "sempre envoltada d'aigua", jugant i acampant amb els seus oncles a la platja de Sant Pol de Mar. La waterpolista en sortir de la piscina moments abans de guanyar l'or a París 2024. Aquesta passió es va redoblar quan va entrar aquest capritxós al·licient esfèric anomenat pilota. Dues dècades han passat i aquella cria que no va tenir adolescència pretén per al seu esport l'evolució i atenció que avui dia se li prodiga al futbol femení. "Ara i en el futur, m'agradaria ajudar al meu esport, que hi hagués més piscines i que no calgui #desplaçar tant per a jugar, sinó que es mogui també a totes les comunitats d'Espanya, que la Lliga sigui més àmplia i que arribi a més gent. Hem començat a crear nous espais per a l'esport femení, però només estem en l'inici". Falta alguna fita més. Potser una medalla en els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028 per a cordar una carrera de somni i el més nuclear: amplificar encara més un missatge d'empatia i respecte. "Cal ensenyar les diferències, perquè cada individu té el seu lloc en el món i sigui com sigui té una cosa especial que aportar".