«Un amor posible»: la mirada de Lee Chang-dong sobre la classe obrera a Netflix

En la flamant trajectòria fílmica de Lee Chang-dong –que es va iniciar l’any 1997 amb Green fish, quan el sud-coreà tenia 40 anys i era un novel·lista consagrat–, el drama existencial sempre ha conviscut amb l’estudi incisiu de la realitat social contemporània. Aquesta combinació reapareix a Un amor posible, una producció de Netflix en què el director d'Oasis i Burning s’aproxima a la idea de la lluita de classes, o el que en queda. Inspirant-se en un cas real d’acomiadaments massius que va succeir en una gran indústria sud-coreana fa més de deu anys, Lee compon una colpidora radiografia emocional de la vida en el si del capitalisme global. Plantejada com un homenatge a la mítica sèrie El decàleg de Krzysztof Kieslowski –la pel·lícula s’obre amb una referència al manament cristià “No cobejaràs els béns aliens”–, Un amor posible se centra en la figura de dos matrimonis que representen el crepuscle del moviment obrer i la consolidació d’una classe dominant sustentada en un privilegi obscè. Com acostuma a passar en el cinema de Lee Chang-dong, la pel·lícula s’estructura a partir de llargues seqüències –escrites amb gran sensibilitat i filmades amb elegància– que van revelant les intencions dels personatges. Es pot apreciar l’alienada fascinació de la dona obrera per la riquesa del matrimoni adinerat; el trauma vinculat al fracàs de la lluita sindical que va deixant veure el marit treballador; la creixent inhumanitat que traspua la indolència del marit ric, i l'ambició sense límits que va exhibint la dona privilegiada que filma un documental sobre el matrimoni pobre. Finalment, a través de la pel·lícula dins de la pel·lícula, Un amor posible presenta una esmolada meditació sobre els límits ètics que haurien de prevaldre en la representació fílmica del dolor dels altres.