Quan els diners són un secret de parella, els infants també en paguen el preu

Els diners tenen una particularitat: són imprescindibles per sostenir una família, però continuen sent un dels temes dels quals costa més parlar. Quant guanya cadascú? Què és de tots dos? Què es pot gastar sense consultar l’altre? Quins deutes hi ha? Quins estalvis? I, sobretot, què passa quan un dels membres de la parella decideix que una part d’aquesta informació és només seva? Un compte bancari que l’altre no coneix, una part del salari que s’amaga, una inversió que no s’explica, unes compres que es neguen o un deute acumulat d’amagat. Són comportaments que s’han començat a agrupar sota el concepte d’infidelitat financera, un concepte que ressona amb més força que mai a les consultes de psicologia, a les sessions de teràpia de parella i als despatxos d'assessoria financera. Però, quan hi ha fills, les conseqüències poden anar molt més enllà de la relació entre els dos adults. Per entendre per què els diners poden arribar a tenir tant poder dins d’una parella, la psicòloga experta en relacions i sistemes humans Dimitra Doumpioti proposa mirar-los precisament com una qüestió de poder. “Els diners són poder”, explica. I dins d’una parella, diu, existeixen dinàmiques de poder que no són necessàriament negatives: formen part de la relació i de l’intercanvi de valor entre dues persones. La particularitat de la parella és que implica una fusió que no es produeix amb la mateixa intensitat amb altres relacions. Compartir diners, habitatge, projectes o fills implica també compartir una part de la pròpia vulnerabilitat. “Compartir ens fa més vulnerables”, assenyala Doumpioti. I quan els membres d’una parella no saben com gestionar aquestes diferències de poder –qui té més diners, qui en guanya més, qui decideix què se’n fa– poden aparèixer dinàmiques de control. Això ajuda a entendre per què una infidelitat financera no és simplement una discussió sobre una despesa. El que hi ha al darrere és la ruptura d’un pacte sobre com es comparteixen els recursos i com es prenen decisions dins de la família. El secret que es menja el projecte familiar Octavi Garcia, assessor financer i autor de diversos llibres, defineix la infidelitat econòmica com "l’ocultació de la situació econòmica a la parella". Les formes poden ser diverses: "Acomiadaments que no s’expliquen, inversions que no s’han consultat, criptomonedes, despeses amagades, comptes secrets, deutes, préstecs, apostes o compres compulsives". També pot passar a la inversa: que algú amagui ingressos o patrimoni. En tots aquests casos hi ha un element comú: una part de la realitat econòmica de la família queda fora del coneixement de l’altre membre. I el problema no és necessàriament que una parella tingui els comptes separats. Garcia considera que l’autonomia econòmica és saludable. El conflicte apareix quan l’autonomia deixa de ser un acord compartit i es converteix en ocultació.