La casa que conversa amb el barri
A Son Espanyolet, el barri de Palma en què les cases baixes i les façanes discretes defineixen bona part del paisatge urbà, construir de nou implica saber mirar abans de decidir com intervenir-hi. La casa projectada per Munarq, estudi fundat pels arquitectes Rafel Munar i Pau Munar, parteix de la voluntat de ser part del barri sense renunciar a una arquitectura contemporània. La façana és el primer gest d’aquesta relació amb l’entorn. Manté una escala i unes proporcions que dialoguen amb el barri, però introdueix una lectura nova dels seus elements. No busca ser una peça singular que destaqui entre les construccions del voltant, sinó actualitzar un llenguatge ja existent. El revestiment de morter de calç, rugós i mat, cobreix un aïllament de suro natural i dona a l’exterior una aparença sòbria, pròxima a la tradició constructiva de Mallorca. La gelosia, de peces de terra compactada, reforça la connexió amb una arquitectura de materials senzills i textures naturals. Fins i tot les cortines blanques als dos balcons remeten a una tradició molt mediterrània. Aquesta voluntat de pertinença no es tradueix, però, en una reproducció de l’arquitectura tradicional. La casa agafa alguns dels seus recursos –la proporció, la textura, la calç, la relació amb el carrer– i els porta al terreny del present. També la llum té un paper important en aquesta transformació: entra als espais i posa en relleu les irregularitats dels acabats, les diferents textures i el contrast entre materials. Els 120 metres quadrats que té en total la casa es distribueixen en dues plantes d’uns 60 metres quadrats cadascuna, una dimensió continguda que respon també a l’escala del barri. No és una casa concebuda a partir de la idea de grans espais, sinó d’una seqüència d’estances i relacions entre elles. Al darrere, un petit pati amb una piscina mínima completa l’habitatge i introdueix un espai exterior propi en una parcel·la de dimensions discretes. La materialitat és una de les claus del projecte. Les parets interiors estan acabades amb revocat de calç, però es va decidir deixar-lo amb una sola mà de bast, sense pretendre un acabat llis ni perfecte. La irregularitat i la textura passen a formar part de l’arquitectura. Així i tot, aquesta casa de Son Espanyolet no vol ser només una celebració dels materials naturals. Se li ha volgut donar també un aire industrial. Un contrapunt que apareix en els trespols de formigó, els sostres de formigó vist i les instal·lacions que no s’amaguen. Els tubs de l’aire condicionat recorren els sostres de les estances principals i assumeixen la seva presència en lloc de convertir-se en un element a ocultar. El formigó, l’acer i les instal·lacions vistes introdueixen una certa cruesa que equilibra la calidesa de la calç i la terra. El resultat és una casa que té tanta harmonia com contrastos: calç i formigó, terra i acer, natural i industrial, tradició i contemporaneïtat.
