Catalunya planteja augmentar l'esperança de vida dos anys amb bona salut en una dècada

Augmentar dels 68 als 70 anys l'esperança de vida amb bona salut és un dels 50 objectius fixats en el Pla de Salut de Catalunya 2035, un document que estableix les línies d'actuació en matèria de salut per als pròxims deu anys, que ha estat presentat aquest matí a Cornellà pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Salut, Olga Pané. Un altre dels objectius prioritaris consisteix en la reducció de la mortalitat evitable. En el 2024 es van registrar a Catalunya 10.939 defuncions evitables (el 16% del total de morts) i es pretén reduir en un 15% la xifra de defuncions per causes potencialment prevenibles o evitables. Respecte al càncer, el pla es proposa aconseguir una supervivència neta del 70% als cinc anys i l'eliminació dels tumors de coll uterí. També figura l'eliminació de la infecció pel virus de l'hepatitis C, ja pràcticament erradicada, així com la reducció de l'a mortalitat evitable associada a determinats tumors, el ictus i el suïcidi. En relació amb els factors de risc, el projecte planteja situar per sota del 15% el percentatge de població adulta fumadora (actualment, el 20,6%) a Catalunya mitjançant una nova llei del tabac, aconseguir que la meitat de la població compleixi les recomanacions de la #OMS d'activitat física. Així mateix, es proposa una reducció de l'excés de pes del 30% en nens i adolescents i del 50% en els adults, i superar el 20% de consum diari de fruita i verdura. Es tracta del desè pla de salut de Catalunya, l'instrument que ha de marcar les polítiques de salut en la dècada vinent independentment de les fluctuacions polítiques i socials. Fins a onze departaments de la Generalitat, amb predomini de Salut, Drets Socials i Inclusió i Esports, han participat en la seva elaboració, que també ha implicat 3.400 ciutadans i 700 professionals de la salut. A diferència dels anteriors documents, el pla Horitzó 2035 té en compte els determinants econòmics i culturals, i amplia el focus als determinants comercials, ambientals i digitals que influeixen en la salut de la població. També ha canviat el panorama. La major longevitat (84,24 anys d'esperança de vida registrada en el 2024, un rècord), que implica més cronicitat i fragilitat; una nova dimensió de la salut mental des de la pandèmia de la covid; el canvi climàtic, la contaminació ambiental, la digitalització i la IA estan configurant nous escenaris de risc. El pla Horitzó 2035 s'estructura en sis eixos, que aborden la prevenció, les desigualtats en salut, la salut mental, l'envelliment, el medi ambient i l'atenció sanitària centrada en les persones. El primer planteja que les opcions saludables siguin més accessibles i equitatives al llarg de tota la trajectòria vital.

Entre les actuacions previstes figuren els supermercats saludables: la Generalitat està treballant amb el sector de la distribució alimentària perquè els productes saludables es col·loquin en els espais més visibles en els establiments. També es plantegen mesures econòmiques i fiscals per a afavorir l'alimentació saludable. Un dels aspectes diferencials del pla respecte als precedents és el major protagonisme dels entorns –el segon eix d'actuació- , tenint en compte les condicions socials, urbanes i educatives. El codi postal, l'escola o el treball no haurien de limitar les oportunitats de salut, remarca el document. La diferència en esperança de vida entre les zones més pròsperes i les més deprimides és de 10 anys en els homes i 8 en les dones. En relació amb la salut mental, el projecte planteja reforçar la protecció del benestar emocional amb intervencions en els centres educatius i espais de joves, amb especial atenció al benestar digital de nens i adolescents. També s'incrementa la col·laboració entre l'atenció primària i la salut mental, s'incrementa l'ús d'eines digitals i s'accentua la detecció precoç de la psicosi i els trastorns del neurodesenvolupament. El quart eix busca un envelliment amb salut i autonomia a força de preservar durant més temps la capacitat funcional, cognitiva i social, abans que apareguin la discapacitat o la dependència. Com? Amb un pla per a prevenir i abordar la solitud no desitjada, amb mesures preventives de les caigudes i fractures, per a la detecció precoç de la deterioració cognitiva i amb una atenció personalitzada a la cronicitat complexa. El cinquè eix d'actuació incorpora els factors ambientals i climàtics a la planificació de la salut. Entre les intervencions previstes figuren les mesures per a mitigar els efectes de les onades de calor. De la mateixa manera, es pretén reduir a zero en els pròxims deu anys la petjada de carboni dels centres sanitaris. El sisè eix es dedica a l'organització i la prestació de l'atenció sanitària, amb intervencions relacionades amb l'accessibilitat, la qualitat, la coordinació assistencial i els resultats en salut. Es planteja la reducció de les pràctiques d'escàs valor, l'ús adequat dels medicaments i la incorporació dels resultats i de l'experiència reportats pels pacients. D'altra banda, es pretén reduir les desigualtats en l'accés, l'atenció i els resultats en salut. Com pensa garantir la Generalitat que aquest pla de Salut de Catalunya no quedi en paper mullat? Segons la institució, les prioritats del seu desplegament es concretaran en plans operatius pluriennals. “Hi haurà responsables, recursos, indicadors, terminis, una quadre de comandament públic i revisions periòdiques”.