Salutacions de Ciutat de Mèxic, on una prohibició d'arbuss no atura aquesta formació d'afectors

A la meitat de Mèxic practiquen el gran parc urbà. Amb un parell de banyes reals, un d'ells juga amb el toro movent-se cap a la capa de bullsia. Estan practicant per matar, però com els filtres de la llum del sol a través dels arbres i l'esquillador d'esquiles amb gràcia, els seus malucs a un costat, els seus braços perfectament perpendicular, sembla incoongruentment bell.

"És el ballet de la mort," José Luis Herros explica. Però el moviment del toro sembla massa lent, massa feble, li ho dic jo.

"Aquesta és la manera com els boros es mouen," diu. Quan el seu cap s'apagui i està preparat per anar-te'n amb les seves banyes, t'explica, et ve lentament.

"L'objectiu de la lluita és enfrontar-se a la por i la mort amb la intel·ligència que suposadament tenim," diu. "El brau té dues dagues, tenim aquest tros de tela."

La gent que es reuneix aquí són autèntics galls de torros. Mèxic ha prohibit matar bous per tal que viatgen fora de la capital pel seu esport.

Tan aviat com vaig mostrar interès, em van ensenyar les cicatrius dels moments que els van portar a la vora de la mort. "Un brau em va trencar el pit a la meitat," Luis Conrado (en el suèter) em va dir. "Però vaig seguir lluitant i vaig tallar una orella."

De nou, vaig pensar que la bellesa d'aquesta escena era incongruïda amb la xerrada franca de la mort.

Per a més postals Far-Fungl, feu clic aquí .

El NPR no ofereix ni accepta diners per cobertura ni entrevistes. Qualsevol que faci aquesta oferta o petició no és un empleat de NPR i no representa NPR.