L'AI-asisted iuhanasia? Nova possibilitat d' adreces de pel· lícula dels robots d' atenció

Hamburg en un futur proper: en comptes de lliurament de conductors, robots fent paquets. En cafès, parlant i servint robots entre les taules. Pel carrer, una trobada troba robots humanoides caminant per gossos, Mr. o per l'altra banda, gent que agafa els gossos robot per fer un passeig.

Aquesta és l'escenari de Doris Dörrie la nova pel·lícula, "Frau Winkler verläst das Haus" ("Srs. Winkler surt de la casa"). Al centre del gràfic hi ha una dona gran que ja no pot viure sola després d'una caiguda. Amb la seva única filla incapaç de proveir atenció permanent, la solució sembla prou simple: un robot d'atenció amb un programa integrat EOL o "End of Life." Aquest robot no només ajuda amb la vida diària, sinó que també pot ajudar la mort en certes condicions, a saber quan la persona desitja acabar explícitament la seva vida i reunir-se amb el criteri mèdic corresponent.

La pel·lícula d'en Dörrie va abordar diversos problemes socials importants amb una increïble brillantor. Aquestes inclouen els reptes que s'enfrontaven a les societats que s'enfronten a l'edat com Alemanya, el Japó i la Xina, la qüestió de morir en el propi termes d'una i una relació mare-filana que planteja qüestions de culpabilitat i responsabilitat. Tot i que la història està establerta a Alemanya, aquests temes ressonaven globalment.

"Escric sobre quins moviments i interessos m'interessen," diu Dörrie.

Un dels millors directors de pel·lícula alemany més coneguts, Doris Dörrie va aconseguir el seu avanç el 1985 amb la comèdia "Men..." i més tard es va obtenir reconeixement internacional amb pel·lícules com "Chiry Blossoms" i " Salutacions de Fukushima."

El suïcidi és una de les qüestions ètica més complexes del nostre temps. Les lleis van variar considerablement arreu del món. Mentre que alguns països permeten l'euhanatia activa sota certes condicions, altres prohibeixen prohibir i criminalitzar totes les formes de suïcidi ajudar.

Per a veure aquest vídeo habiliteu JavaScript i considereu l' actualització a un navegador web que permet l' HTML5 vídeo

En la seva pel·lícula, Doris Dörrie pregunta què passa quan la IA comença a calcular el cost de tenir cura d'una persona gran i pesar si el cost encara és "Fret" pel que fa a la societat.

Però la idea subjacent no és nova, diu Dörrie, apuntant a la llegenda japonesa de Narayama, que també s'esmenta a la pel·lícula. Segons la llegenda, els nens grans van ser responsables de portar els seus pares a una muntanya i deixar-los morir perquè no hi havia prou menjar per a tothom. "I aquest també és el debat que ens enfrontem a un cert punt: podem realment permetre que la gent gran visqui més i més temps? "

En la pel·lícula d'en Dörrie, la gent gran pot prendre les seves pròpies decisions un cop arribin a un cert estat de salut, però no poden canviar les seves ments més tard. Però què significa realment prendre una decisió lliurement? "És una situació complicada," diu Dörrie, perquè la pregunta és fins a quin punt s'ha pressionat per prendre aquesta decisió, "no només perquè té més sentit econòmic, sinó que perquè ja no és una càrrega sobre els éssers estimats en aquest cas, ...