Xinesa planta cara a Israel pels assentaments a Cisjordània i s'ofereix com a mediador a Gaza

En una sala de reunions de Bakú, lluny dels enderrocs de Gaza i de les colònies jueves que continuen #estendre per Cisjordània, el cap de la diplomàcia xinesa va llançar una de les reprimendes més contundents de Pequín contra Israel. Enfront del president israelià, Isaac Herzog, el ministre Wang Yi va exigir que el seu Govern detingui i reverteixi l'"establiment forçós" d'assentaments en els territoris palestins ocupats. Després va recuperar una expressió habitual de la retòrica diplomàtica xinesa: la qüestió palestina representa "la major injustícia històrica d'aquest segle". La trobada es va celebrar a l'Azerbaidjan, durant un cim de seguretat asiàtica a la qual Wang va acudir com a representant especial del president Xi Jinping. La versió israeliana de la conversa va ser bastant diferent. Herzog va destacar la importància de les relacions comercials entre tots dos països i les amenaces que representen l'Iran i els seus aliats armats a Orient Pròxim. "Vaig posar l'accent en el desig d'Israel d'aconseguir la pau a la regió, juntament amb les amenaces estratègiques a la nostra seguretat, principalment per part de l'Iran i els seus grups terroristes afins", va escriure en X, evitant esmentar les crítiques xineses als assentaments. Dos relats d'una mateixa reunió que reflecteixen la creixent distància política entre dos països que mantenen importants vincles econòmics. Segons Wang, la Xina està disposada a col·laborar amb la comunitat internacional perquè les parts reprenguin el diàleg i "busquin una solució política al conflicte". la Xina pretén #presentar com la potència capaç de defensar una sortida política enfront d'un Estats Units que considera massa alineat amb Israel. La seva proposta descansa sobre una fórmula coneguda: dos Estats independents, amb un Estat palestí basat en les fronteres anteriors a la guerra de 1967 i Jerusalem Aquest com a capital. Però darrere d'aquesta posició també hi ha un càlcul geopolític. Orient Pròxim s'ha convertit en un altre escenari de la competició entre Pequín i Washington. El gegant asiàtic necessita estabilitat per a protegir els seus subministraments energètics, les seves inversions i les rutes comercials que connecten Àsia amb Europa. A més, la causa palestina li permet #acostar al món àrab i a nombrosos països de l'anomenat Sud Global, on el suport militar estatunidenc a Israel ha provocat un profund rebuig. Al març de 2023, Pequín va aconseguir asseure a l'Aràbia Saudita i l'Iran per a anunciar dese la capital xinesa el restabliment d'unes relacions diplomàtiques trencades des de 2016. Va ser un dels majors èxits internacionals de Xi Jinping i una demostració que la Xina podia intervenir en disputes regionals tradicionalment dominades per Washington. Des de llavors, ha intentat traslladar aquell model al conflicte palestí-israelià, encara que sense resultats.

La seva iniciativa més ambiciosa va arribar en l'estiu de 2024, quan representants de 14 faccions palestines, incloses les històricament enfrontades Hamas i Al Fatah, es van reunir en la capital xinesa. Després de diversos dies de negociacions van signar la denominada Declaració de Pequín, que contemplava la formació d'un Govern provisional de reconciliació nacional encarregat d'administrar Gaza després de la guerra i preparar la reconstrucció. Wang Yi va presentar l'acord com un pas històric cap a la unitat palestina. Però aquella reconciliació mai va arribar a #materialitzar. Mentre Pequín s'ha convertit en un dels principals defensors diplomàtics de la causa palestina, durant les últimes tres dècades també ha estat un dels grans socis comercials d'Israel. Des de l'establiment de relacions diplomàtiques en 1992, l'intercanvi bilateral va passar de tot just 50 milions de dòlars a uns 25.000 milions en 2022, convertint a la Xina en el major soci comercial d'Israel a Àsia. Les empreses xineses han invertit milers de milions en tecnologia israeliana, infraestructures i alimentació. El Govern de Benjamí Netanyahu embeni a la segona economia mundial principalment equips electrònics, maquinària industrial, productes químics i fertilitzants. La guerra de Gaza ha refredat les relacions polítiques, però cap dels dos governs sembla disposat a trencar els seus vincles comercials. A la Xina, en plataformes com Weibo (similar a X), abunden les publicacions que denuncien la destrucció de Gaza i qualifiquen de "genocidi" la massacre israeliana a Gaza. Molts internautes comparen el sofriment palestí amb les humiliacions històriques que la Xina va sofrir a les mans de potències estrangeres. Uns altres interpreten la guerra com un exemple de l'hegemonia estatunidenca i de la doble moral occidental en matèria de drets humans.