Ni 'Rocky' ni 'La resplendor': el primer pla seqüència amb Steadicam és de fa 50 anys en una bona pel·lícula

Rodar llargues i complexes preses sense corts. Els plans seqüència sorprenen als crítics i cinèfils més exigents , però recorrent només a grues, plataformes mòbils (dollies) o elaborats travellings, moltes vegades es feia tècnicament complicat o, sobretot, no permetia a l'operador de la càmera la llibertat de moviment desitjada per a seguir als actors. Un obstacle que va salvar en 1974 el director de fotografia Garrett Brown.

Bàsicament era un sistema d'estabilització de la càmera en moviment, recorrent a armilles o arnès, braços articulats i altres artefactes mecànics que permetien dotar de la nitidesa necessària a les imatges, sense vibracions no desitjades . Va ser un invent revolucionari que no trigarien a usar els millors cineastes.

Qui no recorda escenes mítiques com les del petit Danny recorrent en el seu tricicle els passadissos de l'Hotel Overlook en La resplendor de Kubrick estrenada en 1980. Quatre anys abans, una altra de les pioneres va ser també en una altra de les escenes més famoses del cinema, la de Rocky Balboa pujant triomfalment les escales del Museu d'Art de Filadèlfia acompanyat per l'èpica música composta per Bill Conti .

Però a Rocky , i a Marathon Man de John Schlesinger , estrenades també en 1976, se'ls va avançar una pel·lícula tan bona com poc coneguda, Bound of Glory dirigida per Hal Ashby , i que a Espanya es va rebatejar com Aquesta Terra és la meva terra en lloc de "Destinat a la glòria" del títol original.

Un pla seqüència per a la història

Narra els inicis del cantautor folk Woody Guthrie , un nom amb diverses habilitats, de vident (usant la deducció i psicologia) a pintor de cartells, pràcticament sense un centau en la butxaca, i el seu periple per les misèries de l'Amèrica del Nord de la Gran Depressió a partir de 1936 recorrent a l'autoestop i #colar il·legalment en trens de mercaderies.

Un viatge físic i emocional que va contribuir a la seva formació artística, també li faria prendre consciència de la necessitat d'ajudar als menys afavorits, fins i tot advocant per la lluita social i el sindicalisme, encara que això signifiqués renunciar a obtenir diners i fama per la via ràpida o posar en risc la seva integritat física.

L'escena amb el primer ús de la Steadicam en una pel·lícula comercial té lloc als 39 minuts i en ella veiem al seu protagonista, Woody ( David Carradine ), deambulant per un campament de migrants. L'operador de càmera, el mateix Garrett Brown, va usar una grua Chapman i li segueix des que baixa d'una camioneta i passa al costat d'uns 900 extres . Malgrat la baixa qualitat d'imatge, podem comprovar l'excel·lència del pla seqüencia de dos minuts en el següent vídeo de Youtube .

Un clàssic que no mereix haver caigut en l'oblit

La seqüència que es va guanyar en el seu moment els majors elogis de la crítica pot semblar bastant senzilla, però va suposar tot un desafiament per a l'equip de fotografia. Brown es baixava de la plataforma de la grua carregat amb el seu pesat blindatge i les empunyadures van haver de contrarestar simultàniament el braç de la grua perquè no es convertís en una catapulta humana.

Per aquest treball, el director de fotografia Haskell Wexler va obtenir l'Oscar. I va haver-hi una segona estatueta per a Leonard Rosenman , de les sis a les quals aspirava el film, incloent la de millor pel·lícula, per una categoria que ja no existeix, la de millor cançó o banda sonora adaptada.

Lamentablement, en una edició amb l'enorme competència de títols com Rocky , Taxi Driver , Tots els homes del president o Network , la magnífica interpretació de Carradine no va ser nominada . Tampoc la de Gail Stirckland com a actriu de repartiment pel seu magnífic rol d'una de les amants que va tenir Woody.

Amb el pas dels anys, Aquesta terra és la meva terra continua sent extraordinària , malgrat que es prenia les seves petites llicències creatives respecte a la realitat d'alguns dels fets, deixant clar que els pobres són aquesta massa de gent, desheretats de la fortuna que molesten, que ningú vol sinó es pot fer negoci amb ells (per exemple, per a entrar en l'assolellada i somiada Califòrnia, calia pagar 50 dòlars) o com a mà d'obra precària. I tant la labor interpretativa com, per descomptat, la fotografia són de referència .

Per a tancar, us deixem amb el vídeo de dalt: les primeres proves de Garrett Brown amb la Steadicam. I una d'elles, amb Ellen, la seva núvia i futura esposa, va ser la inspiració per a la citada icònica escena de Rocky dirigida per John #G. Avildsen .