Les mitjanes negres mai van donar tardes de toros

No es pot dir que la correguda de Montalvo va resultar infumable, però tampoc brava i pròspera. Es va quedar en la meitat, tots els toros van oferir alguna cosa, alguns molt poc, i tots es van quedar a mig fer, o ni això. Ja se sap que les mitjanies ... no són bones conselleres per al toreig, que necessita apostes, encara que guanyar-les ja sigui una altra cosa. Tarda en la Misericòrdia plagada d'aquesta terrible sensació que aquí no passa res. I això es transmet als toreros i els de llums a la graderia. Almenys Emilio de Just i Tomás Rufo van salvar els mobles amb dos toros dels quals van aprofitar la meitat que els oferia alguna cosa i les orelles que es van emportar van tapar el descoratjament.Rufo va caminar ferm amb el descarat de pitons que va fer tercer. Aquí van quedar uns naturals, encara que on va destacar va ser amb el sisè, pel qual no es donava un duro en vares i al qual va sotmetre i va ficar en la crossa en una primera sèrie a dretes que va enlluernar, amb el toro girant en el seu voltant, amb molt de poder i manyaga. Va mantenir aquest pitó abans de torejar amb l'esquerrana a un bon nivell. Traç llarg, crossa enrere, tot per baix. Naturals plens de poder i bon gust, que van convèncer i van fer que la feina remuntés. Un estoconazo final per a salvar una correguda de mitjanies.El quart es va moure amb més lliurament fins que va acabar cagat, i Emilio de Just el va aprofitar amb un començament de feina de genolls en els mitjans que ja van inclinar la balança a favor de l'extremeny. El públic necessitava #agafar a un clau cremant. Va haver-hi bon nivell en el toreig a dretes en una tanda vibrant. Encara que amb l'esquerrana no va arribar la neteja esperada perquè la feina prengués un rumb definitiu. Amb tot, un final per manoletinas li va retornar l'aval, que va poder haver perdut amb una estocada caiguda, però que les esteses li van perdonar demanant amb força un trofeu que De Justo va passejar feliç. Estàvem en el quart i la tarda necessitava una mica d'oxigen, que la cosa no havia passat de la discreció en els tres primers. Disposat amb el qual va obrir plaça. Al de Montalvo li costava i envestia sense classe, i en aquest to va ser passant un trastejo al que va faltar ajust i passió per totes dues parts, i que a més es va allargar en excés.Fira del Pilar Plaza de toros de la Misericòrdia Dijous, 15 d'octubre 2026. Dijous 15 d'octubre de 2026. Quarta de fira. Tres quarts d'entrada. Es van bregar toros de Montalvo, seriosos per davant i deslluïts en general, sense acabar de trencar. Emilio de Justo, de grana i or. Estocada despresa. Avís (ovació). Estocada (orella). Borja Jiménez, de blau i or. Estocada curta (silenci). Estocada (silenci). Tomás Rufo, de pissarra i or. Estocada despresa (ovació). Estocada (orella).Semblava que el segon podia donar de si, i es va quedar a mig fer amb les seves forces justes i les seves poques ganes d'envestir. Sèries curtes, sense forçar, de Borja Jiménez, sense acabar de trencar. Insisteix, es canvia al pitó esquerre i segueix sense aparèixer la continuïtat necessària per a prendre en l'estesa.

Un canviat per l'espasa d'última hora va animar una mica, però massa muletazos anodins.El cinquè es desgració contra un burlador i en el seu lloc va saltar un altre de Montalvo, seriós per davant, però que va evidenciar poca fortalesa ja de sortida. Les protestes van ser en augment sense que el president cedís a enviar-lo als corrals. En aquest mal ambient va bregar Jiménez. Un toro a menys, xiulets per tots costats, i un estar en la cara sense possibilitat de res. Una justificació que ningú li va agrair i que va tenir el veredicte d'un silenci sepulcral, com en el seu primer.