L'oportunitat perduda de l'esquerra: raons i conseqüències d'anar dividida al 29-N

“Espectacle dantesc”, “vodevil”, “serial turc”. Són els termes que han utilitzat alguns dels involucrats en les negociacions per a la unió de l'esquerra a l'esquerra del #PSOE en descriure el procés. Les múltiples crides en mitjans de comunicació i xarxes socials per a “estar a l'altura de la responsabilitat històrica” i respondre a “el que demana la gent” van derivar en retrets mutus i han conclòs en una foto enganyosa, que té més a veure amb les expectatives generades que amb les possibilitats reals. En últim terme, com resumeix el politòleg Pablo Simón, “es tractava d'un joc d'incentius en el qual cada formació havia de decidir què volia: maximitzar la representació, és a dir, que hi hagués més pastís per a repartir entre tots, o protegir o reflotar la pròpia marca”. La resposta a aquesta pregunta explica, en gran part, el desenllaç d'aquestes converses.