Trepitjar terra ferma

Què acabarà amb nosaltres? La sequera, les inundacions, l'escalfament global en general, la tercera guerra mundial, la crisi de deute, la de l'habitatge, l'extrema dreta o la IA? Res arriba sol i tot ens porta cap al mateix punt de no retorn. “Tinc una bona notícia i una dolenta”, deia Oriol Sauleda en tancar la poetada durant el vintè aniversari del Centre Quim Soler. Ell deia que la dolenta és que, com en els dibuixos animats, ens trobem en aquest instant en el qual, en perseguir al Correcaminos, el Coyote traspassa el límit del penya-segat i de sobte s'adona que ha desaparegut el sòl sota els seus peus. Comença a caure, no quan trepitja el buit, sinó quan el veu. “La bona notícia és que no hi ha fons”, va rematar Sauleda. Estàvem en el Museu dels Minis de Bellmunt, sota un sol fins ara impropi d'aquesta època. Havíem escoltat, entre altres, a Josep Pedrals, Núria Martínez-Vernis, Joan Todó, Alba Vinyes Lasso, Andreu Subirats, abans del vermut i d'un esmorzar amb bon vi, concerts, micròfon obert i rifa. Entre els assistents, hi havia capdavanters i autors participants d'alguna de les edicions del Priorat en Persona, editores, enòlegs, artistes de la comarca i gent que ha passat pel Perxi i als qui va obrir les portes la seva gran amfitriona Rosa Vernet. Activista cultural, escriptora i filòloga, en el 2006 va crear amb una vintena de socis el Centri Quim Soler per a protegir el llegat de l'autor i impulsar iniciatives arrelades al territori, promoure l'expressió literària i artística, i els valors del paisatge i el patrimoni. Avui és una fundació amb més d'un centenar de socis i incomptables amics. Mentre celebràvem, brindàvem, xerràvem, rèiem i menjàvem arròs en una de les naus de l'antiga fosa de les mines de plom, en la conca del riu Siurana, pensava que no es protegeix el que no es valora i no es valora el que no es coneix. I per a conèixer cada realitat, cal tocar-la, trepitjar-la, cuidar-la, ser aquí. No n'hi ha prou amb visitar-la fugaçment per a #fer una selfie i convertir l'entorn en un decorat del jo. En això consisteixen la cultura i l'agricultura: conrear és el contrari de consumir, es tracta d'aplicar les labors necessàries perquè alguna cosa fructifiqui i ens salvi. És sentir la solidesa de la terra sota els peus.