Ábalos davant el Tribunal Constitucional

Aquest passat dimecres el Tribunal Suprem (#TS) ha donat a conèixer la seva resposta a l'incident de nul·litat d'actuacions que l'exministre José Luis Ábalos va suscitar contra la sentència de la Sala Segona que el va condemnar per diversos delictes a una pena de 24 anys de privació de llibertat. En aquesta resposta el #TS considera que no s'ha produït cap vulneració de drets fonamentals de l'exministre i confirma la sentència la nul·litat de la qual s'insta. Amb això, queda esgotada la via judicial i l'exministre pot recórrer en empara davant el Tribunal Constitucional. Encara que en l'incident de nul·litat d'actuacions la defensa de l'exministre no s'ha limitat a recórrer la vulneració del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei i el dret a la segona instància en el procés penal, és sobre la vulneració d'aquests dos drets sobre la qual ha de #articular el recurs d'empara i sobre la que haurà de donar resposta en la seva sentència el Tribunal Constitucional. Si es constatés la vulneració de tots dos drets, la sentència del #TS seria nul·la de ple dret i no seria necessària argumentació alguna addicional sobre la vulneració de qualsevol altre. En l'article 71, la Constitució reconeix la inviolabilitat dels Diputats i Senadors en l'apartat 1, la immunitat en l'apartat 2 i el fur jurisdiccional en l'apartat tercer. Aquest últim és l'únic que ens interessa: “En les causes contra Diputats i Senadors serà competent la Sala penal del Tribunal Suprem” Amb aquesta decisió el constituent excepciona la vigència del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei i el dret a la segona instància en el procés penal, “durant el període del seu mandat” (art. 71.2 de la Constitució) Mentre el Diputat o Senador conservi l'acta, la Sala Segona del #TS és el jutge ordinari predeterminat per la llei de la seva conducta i és, a més, jutge de primera i única instància. Què ocorre en el moment en què el Diputat o Senador perd l'acta i deixa de ser membre de les Corts Generals? Continuarà sent competent en les causes contra ells la Sala penal del Tribunal Suprem? Ni la Constitució ni la Llei orgànica del Poder Judicial ni la Llei d'Enjudiciament Criminal diuen res sobre aquest tema. Ni cap altra norma de l'ordenament jurídic espanyol o dels tractats sobre drets fonamentals i garanties constitucionals en el procés penal vàlidament ratificats per Espanya. La condició de Diputat o Senador és el pressupost de fet del fur jurisdiccional. Sense aquesta condició, la Sala Segona del Tribunal Suprem no pot ser competent en les causes contra ells. Que jo sàpiga, això no s'ha discutit mai per ningú. La pèrdua de la condició de Diputat o Senador posa fi al fur jurisdiccional i els exdiputats i exsenadores recuperen els seus drets al jutge ordinari predeterminat per la llei i el dret a la segona instància en condicions d'igualtat amb els altres ciutadans espanyols.