Les negociacions per a acordar el pressupost europeu naufraguen davant postures irreconciliables

Després de més d'11 hores de reunió, els líders dels 27 països de la UE li encarreguen al Consell Europeu que presenti en les pròximes setmanes una nova proposta de comptes públics europeus sobre les quals negociar, tirant a les escombraries la iniciativa irlandesa de pressupostos

Espanya, al costat dels països del Sud i de l'Est, avisen que les retallades del pressupost “soscaven” a Europa

Una altra cimera europea, una altra reunió infructuosa. El palès abisme entre frugals i amics de la cohesió i la seva incapacitat per a trobar vies d'entesa ha fet fracassar la negociació del pròxim pressupost pluriennal corresponent al període 2028-2034. Després de més d'11 hores de reunió, els líders van sol·licitar aquest dijous al president del Consell Europeu, António Costa, que presenti en les pròximes setmanes una nova proposta de comptes públics europeus sobre les quals negociar, ja que la proposta d'Irlanda no era del gust de ningú. Més reunions, més converses, cap solució. No va haver-hi ni tan sols una roda de premsa per a explicar la jornada. Una font diplomàtica que va demanar anonimat va resumir la jornada d'aquest dijous: “Estem estancats”.

Davant un període electoral que pot canviar el context polític europeu i desbordar els executius de diversos països amb formacions d'ultradreta, el comissari d'Energia, Donen Jørgensen, advertia en una entrevista a diversos mitjans europeus, que “si no abordem els problemes que la gent considera més apressants en la seva vida quotidiana… si no poden pagar les seves factures a final de mes, existeix el risc que escoltin a populistes i extremistes”. Aquesta amenaça no sembla #haver sentit en els passadissos del Consell Europeu on es reunien els 27 dirigents dels Estats que conformen la Unió Europea.

Sense acord sobre el Pressupost europeu, ni s'espera

Irlanda, com a presidència rotatòria de la Unió Europea, va presentar dissabte passat les bases per a negociar el pròxim pressupost pluriennal europeu per al període 2028-2034 amb un import de 1,6 bilions d'euros, la qual cosa suposa una retallada del 8%. Aquest treball ja no serveix per a res. Des de l'inici de la trobada ja es va percebre que un acostament de postures era impossible al voltant dels futurs comptes públics europees. El primer ministre neerlandès, Rob Jetten, va apuntar que “en aquests moments, la proposta de la Presidència irlandesa no és suficient per a aconseguir un acord. Hem de reduir la grandària d'aquest marc financer pluriennal”.

Els frugals volen més retallades mentre que els amics de la Cohesió volen incrementar la despesa. “Probablement, avui i demà tothom mantindrà les seves posicions”, va ressaltar Kristen Michal, primer ministre d'Estònia, mentre que el canceller d'Alemanya, Friedrich Merz, tractava de deixar una porta oberta per a un possible pacte en els pròxims mesos. “Les nostres posicions continuen estant molt allunyades, però això no significa que no puguem trobar solucions al novembre i desembre”, va comentar el polític alemany.

No obstant això, el primer ministre suec, va deixar clar l'estat de la situació sobre el marc financer pluriennal de 2028-2034: “No aconseguirem un acord aquest mes ni el pròxim. Ni tan sols sé si serà possible arribar a un acord abans que acabi l'any. Sincerament, crec que no tenim pressa”.

Amb aquesta premissa, després de comprovar que les posicions eren absolutament irreconciliables, la solució va ser perdre encara més temps en el disseny d'un nou pressupost pluriennal per part del Consell Europeu, que intenti conjuminar les postures dels dos bàndols. El 26 de novembre se celebrarà un cim extraordinari dedicat al pressupost. Costa hauria de presentar la seva proposta de compromís abans d'aquesta data. Amb els nous comptes públics que presentarà l'equip de António Costa, serien quatre propostes després de la inicial de la Comissió Europea, seguida per la de Xipre i la d'Irlanda.

El nou disseny haurà de tenir en compte una sèrie de plantejaments que van des de “la importància de mantenir les contribucions nacionals dins d'uns límits raonables i preservar el nivell d'ambició” al fet que “els nous recursos propis exerciran un paper decisiu pel que el president treballarà ara amb la Comissió Europea i els Estats membres en una cistella actualitzada de nous recursos propis” i que “és important garantir un grau suficient de flexibilitat en el pròxim marc financer pluriennal (MFP), perquè estigui preparat per al futur i pugui respondre a circumstàncies imprevistes”.

Es manté l'objectiu de tractar d'aprovar el pressupost abans que acabi 2026, encara que les dificultats de les negociacions no facilitaran que sigui així. “Un acord abans que acabi 2026 permetria adoptar els actes legislatius en 2027, una cosa necessària per a garantir que els fons de la UE arribin als seus beneficiaris sense interrupció a partir de gener de 2028”, expliquen des de la institució europea per a argumentar la necessitat que la negociació vagi bé.

Sense noves mesures per a baixar els preus de l'energia

El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, va arribar a la reunió resumint la petició general de la majoria dels països pels preus de l'energia. “Demanaré que les conclusions incloguin una disposició que insti a la Comissió Europea a estudiar una flexibilitat addicional, perquè puguem fer costat als nostres ciutadans i a les empreses que més ho necessiten”, va comentar Mitsotakis. No obstant això, no va haver-hi noves mesures sobre els preus de l'energia.

Entre altres motius perquè alguns països com Itàlia, amb el suport d'Eslovàquia, Hongria, República Txeca i Polònia, van tractar de convertir les mesures en fórmules per a rebaixar l'agenda verda. Per exemple, aquests països van intentar que es retardi fins al cap de 2030 la posada en marxa del sistema de comerç d'emissions, conegut com ETS2, el nou mercat de carboni que tracta de limitar les emissions contaminants del transport per carretera i els edificis. Al davant es trobaven altres països com Suècia o Espanya, que van exigir que les mesures de suport no suposin rebaixar les exigències contra el canvi climàtic.

La conclusió és mantenir les mesures que ja havien estat aprovades: prorrogar el marc temporal d'ajudes estatals per als sectors industrials més exposats; desenvolupar un marc a curt termini per a optimitzar la capacitat i l'eficiència de les refineries de la UE; i posar en marxa iniciatives per a agregar voluntàriament la demanda d'energia. Res nou malgrat la crisi.

Seguir amb la mateixa estratègia amb la Xina

Respecte a les relacions econòmiques amb la Xina i l'insostenible dèficit comercial d'Europa amb el gegant asiàtic, que es tracta amb l'eufemisme de “desequilibris macroeconòmics mundials”, el Consell Europeu ha acordat seguir amb l'estratègia, que va proposar el Govern d'Espanya, de “mantenir diàlegs orientats a obtenir resultats”, després de l'acord de cotxes híbrids xinesos que va aconseguir el comissari de Comerç, Maros Sefcovic.

Respecte a la proposta d'Alemanya i França de crear noves eines que donin agilitat de resposta davant “desequilibris” comercials, se sol·licita que es reforcin “urgentment”, sense concretar quin tipus d'instruments es dissenyaran. En el que s'ha posat a treballar la Comissió Europea, amb el suport dels 27, és en l'anàlisi dels intercanvis comercials entre la UE i la Xina en sectors com a químics, farmacèutic i maquinària per a dissenyar quotes, com els cotxes híbrids, en cas que es detecti un pic d'importacions rellevant des del gegant asiàtic, segons informa Bloomberg.