Crònica d'una decepció anunciada: la primera reunió per a negociar el pressupost europeu acaba en fracàs
Ni un mínim avanç. És més, la primera reunió per a negociar el pròxim pressupost europeu s'ha saldat amb una reculada, perquè la proposta que havia presentat Irlanda, que incloïa una retallada de 140.000 milions d'euros, s'ha rebutjat i ara caldrà treballar en una nova. Començar una altra vegada a fer números. El Consell Europeu presidit per António Costa s'ha compromès a presentar una nova en "les pròximes setmanes", ratificant un fracàs que estava ja anunciat donat l'enfrontat de les posicions entre els països frugals i els anomenats Amics de la Cohesió, entre els quals s'inclou Espanya. Uns volen més retallades, els altres rebutgen la destralada. La decepció ha estat tan notable que ni tan sols s'ha dut a terme la roda de premsa que estava prevista. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el mateix Costa havien d'intervenir en acabar la negociació. Però han preferit no donar explicacions perquè poc calia explicar més enllà d'aquesta nova proposta. L'objectiu de Costa abans de l'inici del cim que avui i demà se celebri a Brussel·les era que el pressupost quedés tancat enguany. En la reunió de presidents i primers ministres que se celebrarà al desembre, en concret. D'aquesta manera, durant el pròxim exercici es duria a terme tot el desenvolupament legislatiu i els comptes entrarien en vigor en 2028 dintre del termini i en la forma escaient. Però aquest escenari sembla ara impossible. Dissabte passat, Irlanda, país que ostenta la presidència rotatòria del Consell, va presentar l'esmentada proposta de pressupostos amb una retallada de 140.000 milions respecte als comptes que l'any passat va projectar la UE. La xifra atenia la forta retallada que exigeixen els frugals, als quals no obstant això aquesta dada els sembla encara insuficient. "Tothom vol anar ràpid, però és important un bon acord i no un mal acord. En aquest moment, la proposta irlandesa no és prou bona per a aconseguir un acord. Hem de reduir-la i modernitzar-la si volem estar preparats per al futur", apuntava el primer ministre de Països Baixos, Rob Jetten, a la seva arribada al cim. I el canceller alemany, Friedrich Merz, ja havia avançat el dimecres en el Parlament alemany que els recursos dels quals disposa Europa "són limitats", per la qual cosa no hi haurà "més remei que tornar a reduir la proposta actual en tots els seus àmbits". "Creiem que l'acord final hauria d'assegurar que el pressupost pot abordar les prioritats existents i les emergents, al mateix temps que es protegeixen polítiques clau", havien assenyalat, per part seva, els Amics de la Cohesió també davant de la discussió en el Consell. Un total de 17 països, principalment els del sud d'Europa, i que demanen uns comptes "ambiciosos, justes i equilibrades". I encara que és molt menys important, les eleccions a Espanya tampoc ajuden.
Bona part de les negociacions es duran a terme amb Pedro Sánchez com a president en funcions, però durant el cim final de desembre, i sempre que es compleixin les enquestes, el líder de l'Executiu sortint. Des del Govern afirmen que no hi ha cap problema en això, que és perfectament legal i que políticament també és possible. Però altres veus apunten que seria un gest polític difícil d'encaixar que un president, i d'un país tan rellevant com Espanya que ara es convertirà en contribuent net, doni el vistiplau als pressupostos amb un president que deixaria el càrrec a penes uns dies després d'aquest cim de desembre.
Text traduït automàticament al català (original en castellà).