Els desconeguts instruments públics que ajuden les empreses a #expandir fora d'Espanya

El finançament amb suport oficial a la internacionalització és un concepte poc conegut fora dels cercles especialitzats. Per a entendre millor el seu funcionament, imaginem el següent cas:

Ets un/a desenvolupador/a de negoci en una pime espanyola que no té experiència — o té experiència limitada — en projectes d'exportació i inversió internacional. Suposem que parlem d'una empresa que fabrica canonades destinades a l'obra civil. Després d'anys d'aprofitar les oportunitats que sorgeixen a Espanya, un client portuguès —per proximitat, però bé podria ser suec, japonès o egipci— mostra interès en el teu producte. Tu saps que el teu producte és de qualitat i les quantitats pactades són raonables. Tot avança bé fins que el client, públic o privat, et demana un pagament ajornat per a poder escometre l'operació. Tu ets conscient de la importància de formalitzar el contracte, però no tens el múscul financer per a acceptar aquestes condicions.

Tot seguit et dirigeixes a una entitat financera convencional, però aquesta rebutja el finançament del projecte en #tractar d'un import molt baix. A més, en cas d'acceptar-la, saps que faries front a tipus d'interès elevats, ja que aquesta entitat, que no té un historial de finançament amb aquest client, percep el finançament com arriscada i repercuteix d'aquesta manera aquesta prima de risc.

Moltes empreses veurien frustrada la seva ambició exportadora en aquest punt. Per sort, tu has sentit que existeix una via de finançament complementari que et pot ser d'utilitat. Després de rebre assessorament, descobreixes un conjunt d'instruments financers amb suport oficial —és a dir, on els fons provenen directa o indirectament de l'Estat— i que, generalment, provenen de la Secretaria d'Estat de Comerç per al cas espanyol. En aquest punt, l'esquema que més et convenç és el de crèdit comprador .

En què consisteix aquest esquema? En lloc que el teu client portuguès et realitzi el pagament al complet de l'exportació després de complir les fites de pagament, aquest avançarà una part, almenys el 15%, com a pagament anticipat. Pel que fa al 85% restant, l'Estat espanyol s'encarregarà d'abonar-te'l, al mateix temps que signa un conveni de crèdit amb el client portuguès. El conveni definirà els detalls pels quals el client retornarà aquest import avançat per l'Estat, amb uns interessos pactats, en un termini de venciment determinat, de manera que tu no assumeixes el risc d'impagament del teu client sempre que les condicions de l'exportació siguin les convingudes.

Aquesta modalitat és el finançament directe . No obstant això, si en lloc de rebre l'avançament de l'import per part de l'Estat s'encarregués d'això una entitat financera a la qual l'Estat assegura davant impagaments del client, llavors parlaríem de finançament indirecte, la qual cosa comunament es coneixen com a assegurances.

A més d'això, d'aquí a uns anys, la teva empresa pot voler obrir una fàbrica a Colòmbia o oferir avals tècnics perquè els teus clients estatunidencs puguin reclamar un reemborsament en cas d'incomplir les condicions tècniques del contracte. Per a aquests i altres finalitats, existeix un conjunt d'instruments que s'adapten a cada necessitat específica de les empreses espanyoles en l'àmbit financer internacional.

Abstraguem-nos ara d'aquest cas concret i pensem en el suport que suposen aquests instruments per al conjunt de l'economia. No sols les pimes es beneficien d'aquestes eines, sinó que empreses de múltiples sectors i grandàries fan ús d'elles. El potencial és, sens dubte, prometedor: més de 46.000 empreses van ser exportadores regulars en 2025 —això és, exportant almenys 1.000 euros en els últims quatre anys— pel que l'ajuda que poden brindar és una palanca clau per a la internacionalització espanyola.

Aquest conjunt d'instruments, present de l'un o l'altre manera en la majoria de les economies desenvolupades, no es considera, no obstant això, ajudes d'Estat. Per a això existeix un marc definit a la fi dels anys 70 —el conegut com a Consens de la #OCDE — que fita els termes de finançament amb la finalitat que el suport financer no s'imposi a la competitivitat tècnica i de preus. La gran majoria dels països exportadors desenvolupats, amb la gran absència de la Xina, acaten en l'actualitat aquestes limitacions.

Finalment, després d'arribar a aquest punt, el lector podria pensar que aquests finançadors generen pèrdues al contribuent, però estaria equivocat. La capacitat que té l'Estat d'obtenir recursos financers barats —per la seguretat que aporta—, sumat a la diversificació que fa en les seves inversions i a la bona gestió d'aquestes eines, propícia que el conjunt dels instruments sigui històricament superavitario .

En conclusió, per a empreses petites, mitjanes i grans, i per a projectes d'exportació i inversió, a Espanya comptem amb una eina que pot permetre complementar les capacitats tècniques de les nostres empreses amb una oferta financera més competitiva. I aquest augment de competitivitat, com hem vist, contribueix a potenciar els efectes positius de la internacionalització sobre l'activitat econòmica i l'ocupació.