Que cinquanta anys no és res

“Que vint anys no és res”, deia el tango de Gardel. I cinquanta tampoc ho són si considerem el lent que resulta conquistar els drets de les dones. En 1975, mort Franco, però no el feixisme que ell va instaurar, Espanya es va veure involucrada l'any internacional de la Dona, promogut per les Nacions Unides. Els actes es van produir sense grans gesticulacions. I va ser millor així perquè qui es va encarregar de l'organització va ser la Secció Femenina de la Falange, que continuava opinant que “les funcions que per essència té assignades la dona són la maternitat i cura dels fills”. En 1976, ja cavalcant la transició, amb Joan Carles I com a rei i Adolfo Suárez com a president del govern, es preparava una llei per a la Reforma Política, que havia d'obrir el camí a unes eleccions democràtiques, mentre l'oposició exigia amnistia, llibertat i legalització de partits. No obstant això, ningú, en aquest moment, portava en el programa la igualtat entre dones i homes. Al maig de 1976, ara es compleixen cinquanta anys, es van celebrar les Jornades Catalanes de la Dona en el Paranimf de la Universitat de Barcelona sota els auspicis de l'Associació dels Amics de les Nacions Unides. Era la segona trobada de dones de tot l'Estat; el primer havia estat a Madrid uns mesos abans. Més de quatre mil dones es van reunir per a debatre sobre temes que les concernien directament: política, legislació, treball, educació, família, sexualitat, mitjans de comunicació, zones rurals, barris… Es van denunciar amb energia els mecanismes d'opressió femenina que anaven aparellats a la ideologia feixista i que havien estat validats per l'Església catòlica: una família patriarcal en la qual l'home era l'autoritat indiscutible. Aviat, el feminisme va resultar un moviment fort i cohesionat. Encara que minoritari al principi, s'ha anat afirmant en la societat. Aquest divendres 16 d'octubre el Institut Català dels Dons commemorarà el 50è aniversari d'aquestes Primeres Jornades Catalanes de la Dona amb un acte per a recuperar la memòria i connectar amb els debats actuals. Convé estar alerta amb els missatges que arriben des de l'extrema dreta i fins i tot de la dreta cada vegada més mimetitzada amb els seus postulats, i que impliquen reculades. Per exemple, Vox en el Parlament català ha promogut la derogació de qualsevol normativa (…) que afecti empreses i treballadors, incloent plans d'igualtat o quotes de sexe en l'àmbit laboral. No baixem la guàrdia!