Viure amb una pudor? La tecnologia podria ajudar- se

Mipitas, una ciutat afluent a la centre tecnològica de Silicon Valley de Califòrnia, té un problema d'odi.

Durant dècades, els residents han hagut de suportar el rang fa olor de llocs industrials, entre ells un abocador de 342.

"Quan vaig venir aquí, no podia obrir la meva finestra durant més de 10 anys," diu Chia-Ling Kong, un enginyer per a una empresa tecnològica que viu al voltant de mitja milla del bolcat.

Tot i que les coses es fan millor en els últims anys, la Kong diu que ella i els seus veïns han d'enfrontar-se al voltant de "dos o tres hores de mal olor al dia."

Potser estar amb Silicon Valley, la comunitat està posant les seves esperances en tecnologia.

Els operadors d'un abocador de Newby Island han estat ordenats per les autoritats locals per utilitzar drones i instal·lar monitors a la pista sistemàticament i mesurar els responsables químics dels mals productes. També se'ls ha dit que automatitzar la col·lecció de gasos abocadors responsables de les olors.

Kong és optimista un enfocament de base de dades que pot marcar una diferència. "Sapneblement amb aquest monitor continu, fa més fàcil detectar problemes en el moment en que comença."

Els operadors de l'abocador diuen que estan compromesos a operar amb seguretat i protegir la qualitat d'aire.

Igual que a Milpitas, on Kong forma part de la campanya d'un ciutadà contra els odistres, les comunitats del món estan aixecant una pudor sobre males olors fent miserable la vida dia a dia. De vegades un abocador de fems és culpar, o podria ser un tractament cosit funciona, o una fàbrica pudenta.

Quan les queixes comencen a apilar-se, no sempre són simples. Molts països no tenen reglaments en lloc de dictar com fer olors.

Als Estats Units, per exemple, l'Agència de Protecció Ambiental no regula els obstacles mediambientals com a contaminadors. Això deixa que els estats i els governs locals s'ocupin del tema.

L'expansió d'Urbana sovint forma part del problema, portant comunitats més a prop d'instal·lacions de pudor que poden haver estat mantingut històricament a una distància.

Això és crear més demanda per a les tecnologies per monitoritzar i evitar olors. La consultora de Odo Michal Bull diu que la gent està cada cop més preocupada per el veïnat.

"S'estan fent desenvolupaments cada cop més a prop dels processos smellants deâßa Stanton com la terra ha esdevingut més valuosa, també hi ha inficció," diu Bull. Parla de les seves experiències en el Regne Unit, però és una història similar en moltes parts del món.

Les tecnologies solien abordar els pongs industrials en general cauen en tres categories: absorbeixen odiours; els converteixen en alguna cosa menys pudent a través d'una reacció química, o cremar-los.

Experts en arreglar els obstacles industrials diuen que les millors tecnologies, quan s'utilitzaven correctament, poden eliminar el 90% o més dels composts de destí responsables de les olors.

Però això pot ser car i alguns operadors, per a solucions més simples i més barates. Aquests inclouen els odiours de màscara d'un abocador o processament de cosatge per fumar quantitats gegants de de de deodoris.

Els experts de Odo van contactar per aquest article van ser dubtosos sobre l'eficàcia d'aquesta mena d'aires d'escala industrial. "En el meu punt de vista, no és probable que canviïn els odiours," diu Bull, que els agrada a la condició de teixit.

Les males olors de les instal·lacions de les residus estan entre les més dures i més difícils de resoldre, d'acord amb Carlos Diaz, una consultora mediambiental basada en Espanya. "La tristesa és difícil de tractar perquè tens una superfície molt gran," diu.

En alguns llocs, com a mínim, la tecnologia està canviant una diferència real. Els residents de Des Moines, Iowa, s'han queixat durant molt de temps de l'anomenada "L'estside Funk," una olor en lloc que els residents informen de deriva en parts de la ciutat.

Un estudi encarregat per les autoritats de la ciutat va mostrar que una tribu de companyies de carn industrials estaven entre els culpables.

"Amb uns deu quilòmetres, hi ha uns mig milió de persones," diu Dalton Jacobus, que treballa en el Departament de Serveis del veïnat. "Si els vents estan fora de la direcció equivocada, 100.000 persones poden estar enmig d'aquesta ploma."

Les autoritats ara paguen prop de 240.000 dòlars (Manveen182.000) un any en tecnologia per rastrejar l'olor, així que poden actuar. "El que volíem fer va ser construir un anell de monitors d'odols al voltant de les instal·lacions que sospitàvem de emetre odours," diu Jacobus.

Els monitors, que mesuren nivells de components químics en l'aire, treballen en combinació amb una estació meteorològica per proporcionar dades en temps real en les concentracions que venen de cada instal·lació basant-se en els patrons del vent.

Això ha posat fi al dit que assenyala qui culpa cada cop que una olor s'escalfa les queixes, diu Jacobus. "Ara podem dir amb certesa raonable que aquest esdeveniment odour es va originar de les seves instal·lacions, que estava passant?"

Mentrestant, alguns dels llocs que han estat responsables de provocar olors desagradables a Des Moines han gastat milions de dòlars per actualitzar els seus propis sistemes de control.

Smithfield menjars, que opera un procés de carn a Des Moines, diu que ha invertit 2 dòlars per instal·lar un bouidis tèrmic que destrueix els productes associats a males olors. Tot i així, l'empresa diu que no es creu que sigui la font de queixes de l'odi.

Abans d'instal·lar els monitors, que algunes empreses locals ajuden a pagar pels funcionaris de l'Ahnson a Des Moinsine conduiria a la font d'una queixa per olorar l'aire.

El nas humà que s'enfaden les olors industrials encara és comú. Claudia Barrios Oregé3n de Kunak, l'empresa darrere dels monitors de Des Moines, diu: "Ara mateix, la manera en què les ciutats controlen o mesuracions és Ollie: una mesura del plafó humana i dóna una opinió del que és l'Odour. Però això no és tan realista."

Els monitors de la companyia espanyola són un exemple dels anomenats nas electrònics que fan més fàcil detectar olors.

Sigui quina sigui la tecnologia utilitzada, pot ser difícil mantenir-los feliços, ja que les olors són tan subjectives. "Per desgràcia, la regla general és que el nantier que percebem l'or de ser, la més sensible cap a ell," diu Johan Lundstrom #m, un professor en la ciència de l'olor a l'Institut Karolinska a Estocolm, Suècia.

L'enginyeria extrema de les finestres d'avió

Dependrà de com utilitzar l'AI dels treballadors?

Els avions d'auto volant transformaran els cels?