L’actiu electoral de Puigdemont
Avui fa 86 anys que el president Lluís Companys va ser afusellat per l’exèrcit espanyol al castell de Montjuïc, a Barcelona. Aquest matí, la seva figura ha estat objecte d'homenatge a peu de tomba. Hi han assistit els presidents Illa i Rull i representacions dels partits, i hi ha hagut intervencions amb regust d’inevitable precampanya. El president Companys, vint mesos abans del seu assassinat disfressat de legalitat, amb un Consell de Guerra-farsa propi de les dictadures, havia emprès el camí de l’exili, un més de la retirada massiva del febrer del 39. Va travessar la ratlla fronterera pel coll de Lli i es va quedar a viure a França, on seria detingut un any més tard pels alemanys i lliurat a la policia espanyola. D’aquí poques setmanes, un altre president de Catalunya travessarà la frontera, aquest cop, sortosament, de tornada cap a casa. Carles Puigdemont no travessarà la ratlla a peu, sinó que tornarà en un avió comercial per reprendre la seva vida a Catalunya nou anys després d’haver-ne marxat. La seva tornada tindrà una dimensió emotiva i personal: tornar a Amer, on estan enterrats els seus pares, a qui no va poder acompanyar els últims dies de vida, tornar a viure a casa seva a Girona, començar a treballar al seu despatx d’expresident a Barcelona i respondre a l’afecte que ha rebut de milers de persones que li han escrit o l’han visitat durant aquests anys. Però, evidentment, la seva tornada serà política. És segur que serà protocolàriament rebut al Palau de la Generalitat per Salvador Illa i que seurà al seu escó del Parlament (una altra cosa és que entri o no, més aviat no gaire, en l’activitat parlamentària de cada dia). I és lògic pensar que voldrà dirigir-se al país igual que el voldrà tocar i olorar, tal com va dir. La tornada de Puigdemont serà vigilada de prop, i no només pels Mossos, que òbviament l'hauran de protegir de les amenaces que rep, sinó que també serà molt vigilada políticament. Perquè per més que hagi canviat el país i que cadascú hagi paït el 2017 a la seva manera, Puigdemont pertany a la categoria de polítics que fan que passin coses, i després d’haver-li aguantat el pols a l’Estat durant nou anys, ara no tornarà per tancar-se a casa a escriure les memòries, sinó per fer política i continuar el procés d’independència. I tothom sap que Puigdemont és un actiu electoral. Puigdemont sempre ha dit que veu el projecte com un procés i, en aquest sentit, hem d’esperar més reivindicació del 2017 que disculpes o autoflagel·lacions. Per això no tornarà fins que no passin les eleccions del 29 de novembre, perquè el seu diàleg amb la gent no quedi supeditat a les urgències d’una campanya en la qual no serà candidat. Bon dia.
