Un article de l'INSS descriu la nova doctrina de seguretat nacional d'Israel

De la primacia jueva a la guerra com a element essencial de seguretat, passant per la ruptura amb els EUA: l'establishment israelià desgrana la nova doctrina de Netanyahu

Rep cada dimarts en el teu correu l'anàlisi de la setmana internacional de Javier Biosca

La setmana passada, el Institute for National Security Studies (#INSS), el centre de recerca de seguretat més important d'Israel, va publicar un article desgranant la nova doctrina de seguretat nacional del país nascuda després dels atacs del 7 d'octubre de 2023 i consolidada en els últims tres anys.

S'ha parlat molt d'aquest canvi de doctrina, però el que fa rellevant aquesta anàlisi, a més de la seva cruesa, és que ve del propi #INSS i està escrit pel seu director, Tamir Hayman, antic cap del departament d'intel·ligència de l'Exèrcit. L'autor no està defensant la creació i l'impuls d'aquesta doctrina, sinó que està analitzant i descrivint alguna cosa que ja està en marxa, la qual cosa és gairebé pitjor.

Aquests són cinc dels 10 principis més preocupants:

“Primacia de la identitat jueva sobre la democràcia” : “La identitat jueva de l'Estat té prioritat sobre el seu sistema democràtic de govern. Aquesta prioritat té per objecte garantir la supervivència d'Israel com a Estat jueu, fins i tot a costa de soscavar els seus valors democràtics” .

Per fi es fa evident dins de l'establishment israelià alguna cosa que els activistes contra l'ocupació porten anys dient: que el sionisme, tal com està concebut avui, és incompatible amb la democràcia. La llei nacional jueva i el règim d'apartheid que sofreixen els àrabs al país són clars exemples.

“La pau és un mitjà, no la fi” : “Qualsevol acord amb actors àrabs és temporal i enganyós. Per tant, lluitar per la pau suposaria repetir l'error de la ‘conceptzia’, el marc conceptual predominant considerat una de les causes principals del desastre del 7 d'octubre [...] La pau no és un valor intrínsec que generi seguretat, sinó un mitjà per a aconseguir altres objectius polítics”.

Això explica la negativa constant de Netanyahu en els últims mesos a qualsevol acord de pau en qualsevol dels seus múltiples fronts: Gaza, Líban, l'Iran...

“La guerra com a estat fonamental” : “La guerra és essencial per a la seguretat nacional i no pot ser substituïda per un estat de pau, que, com ja s'ha assenyalat, no és més que un mitjà i no una fi [...] La guerra és necessària, i la guerra preventiva és preferible perquè garanteix un assoliment significatiu des del principi. La seva intensitat pot variar segons les circumstàncies, però la seva presència constant constitueix un avantatge per a la seguretat nacional” .

Per a Israel, considerar la guerra com un mal que cal evitar és un element d'inseguretat. “L'estat de guerra permanent està en la identitat d'Israel, i amb raons fortes al poble jueu. Una altra qüestió és si viure en guerra amb els Estats àrabs, que fa dècades van acceptar l'existència d'Israel, i amb l'Iran, amb qui seria millor negociar que viure en estat de crisi permanent, és la via adequada”, em deia Mariano Aguirre, investigador del think tank CIDOB especialitzat en el tema.

Aquest nou concepte no s'ha articulat ni presentat oficialment al públic, ni s'ha definit de manera vinculant en l'àmbit de la defensa. No obstant això, en la pràctica, els seus principis influeixen en la presa de decisions i determinen l'enfocament d'Israel en matèria de seguretat

“Autosuficiència i ruptura de la dependència dels Estats Units” : “Encara que és important, la relació amb els Estats Units es regeix exclusivament per interessos. els Estats Units és una 'potència en declivi' i, donats els canvis socials i polítics que està experimentant, aviat abandonarà a Israel [...] Una dependència excessiva dels Estats Units exposa a Israel a la influència d'un sistema de valors progressista estatunidenc que és incompatible amb el caràcter jueu d'Israel. Trencar els llaços amb els EUA no sols és inevitable, sinó també essencial per a la independència d'Israel i la solidesa de la seva identitat nacional jueva” .

“Hi ha canvis en la política dels EUA, especialment en el Partit Demòcrata, que podrien portar al fet que la política oficial d'aquest país cap a Israel canviï en el sentit de no donar-li suport sense condicions faci el que faci, i que es redueixi l'ajuda militar”, diu Aguirre. “Israel, pels dubtes, es prepara per a dependre menys dels EUA, desenvolupar les seves capacitats militars amb la més alta tecnologia i establir noves aliances amb altres socis per a comprar o cofabricar armaments”.

“Rebuig de l'existència independent dels Estats àrabs” : “ La premissa subjacent és que la majoria dels Estats àrabs no són autèntics Estats-nació, sinó conjunts de tribus i grups ètnics que manquen d'una història comuna i d'una visió nacional fonamental. En conseqüència, soscavar la seva estabilitat es considera un procés natural, un que Israel pot gestionar amb major eficàcia que si hagués de #enfrontar a Estats-nació fortes, i que fins i tot hauria de fomentar” .

El paper de les eleccions

He parlat d'aquesta nova doctrina de seguretat amb Yossi Alpher, analista israelià i exmembre del Mosad. Alpher està d'acord amb l'anàlisi de Hayman sobre la posada en marxa d'aquesta nova doctrina, encara que aclareix que no la defensa i es mostra optimista respecte a que les eleccions de la setmana que ve puguin canviar el rumb.

“Aquesta visió estratègica de Hayman encara no s'ha consolidat ni concretat”, diu l'analista. “És clar que continuem vivint sota el trauma del 7 d'octubre, el punt de partida de la recerca. Les nostres eleccions del 27 d'octubre poden aclarir aquest assumpte. Si Bibi és substituït, l'estratègia nacional emergent que descriu Hayman podria ser objecte de reconsideració per part de responsables polítics menys inclinats cap a la dreta que Netanyahu i el seu seguici. Personalment, crec que l'estratègia que descriu Hayman seria desastrosa per a Israel. Però no és d'estranyar, donat el gir messiànic de dretes que ha pres la vida política israeliana”.

L'ex Mosad té molta fe en les eleccions, però el rival de Netanyahu, Gadi Eisenkot, antic cap de l'Estat Major de la Defensa entre 2015 i 2019 i exministre de Netanyahu, és més del mateix . Eisenkot va formar part del gabinet de guerra en el més alt del genocidi a Gaza i durant la seva prefectura en les forces armades, els soldats, bona part d'ells franctiradors, van matar a sang freda als manifestants palestins que van participar en les mobilitzacions de la Gran Marxa del Retorn. “Més enllà del resultat de les eleccions, les línies mestres de l'estratègia de seguretat continuaran. Pot haver-hi èmfasis diferents, però sense perdre de vista la idea de ser un estat altament militaritzat, que ha de controlar als seus veïns, inclòs Iran, perquè el conflicte amb ells és existencial, i que, en particular, la guerra amb els palestins és de llarga durada”, assenyala Aguirre.

El mateix Netanyahu va reconèixer el diumenge alguns d'aquests punts. “En dos anys, un nou president molt hostil a Israel podria arribar al poder a Washington. Hem de fer tot en el nostre poder durant aquests dos anys i treballar per a establir moltes aliances a la nostra regió i més enllà”, va dir. Netanyahu va admetre fins i tot el paper central de la guerra eterna en la seva nova doctrina. Es va acabar la contenció. “La Guerra de la Redempció va exigir una actualització dels principis fonamentals de la doctrina tradicional de seguretat nacional, entre els quals s'inclou donar prioritat a la prevenció i a l'atac enfront de la contenció i la defensa, la qual cosa inclou llançar atacs preventius per a frustrar les amenaces emergents”, va afegir.

“Aquest nou concepte no s'ha articulat ni presentat oficialment al públic, ni s'ha definit de manera vinculant en l'àmbit de la defensa. No obstant això, en la pràctica, els seus principis influeixen en la presa de decisions i determinen l'enfocament d'Israel en matèria de seguretat”, escriu Hayman en el seu article, qui aclareix que el text és un exercici per a incentivar el debat i, per a això, ha exagerat deliberadament alguns elements de l'estratègia. El propi #INSS que dirigeix l'antic cap de la intel·ligència militar es va fundar sobre aquest objectiu de debat com a resposta als atacs sorpresa que van desencadenar la guerra de Yom Kippur.

“Una possible raó per la qual Israel va ser pres per sorpresa el 6 d'octubre de 1973 va ser que cap institució aliena a l'establishment israelià havia assumit la responsabilitat d'avaluar els supòsits en els quals es basava la política del Govern”, assenyala l'institut. “Aquests supòsits guiaven la planificació i l'actuació de l'aparell de defensa israelià. Si hagués existit un institut de recerca d'aquest tipus, podria haver qüestionat els supòsits que van portar a l'avaluació dels serveis d'intel·ligència segons la qual era poc probable que esclatés una guerra”.

Has d'escoltar...

La rage (La ràbia), de Keny Arkana. Ja t'he recomanat algun tema de la rapera francesa, però mentre la ira juvenil s'estén per Europa , (i la dreta aprofita per a culpar a la migració), aquest tema té més sentit que mai.

Gràcies per arribar fins aquí.

Fins a la setmana que ve!