Restes de fusta de fa més de 40.000 anys trobats a Barcelona revelen que els neandertals van ser experts fusters

Quaranta anys d'excavacions sistemàtiques en el Abric Romaní de Capellades (Barcelona) donen per a molt. Fins i tot per a entendre que la tecnologia dels neandertals no es basava només en la pedra, sinó que van utilitzar la fusta de múltiples i diverses formes. Fa entre 62.000 i 40.000 anys enrere, aquesta matèria primera va ser essencial no sols com a combustible. També per a fabricar armes, eines i objectes domèstics, i possiblement per a construir o modificar els espais que habitava aquesta espècie extinta del gènere Homo que es va estendre per Europa, Orient Pròxim i Àsia Central. L'equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-A prop) dirigit durant dècades per Eudald Carbonel ha trobat aproximadament 600 restes i impressions de fusta excepcionalment conservats, que revelen que la fusta era un element habitual en la tecnologia i la vida quotidiana dels neandertals. Segons expliquen en un article publicat aquest dimecres en la revista Science Advances, han trobat llances, eines, possibles recipients d'escorça, elements estructurals i un singular objecte amb forma de maça procedents de 16 nivells arqueològics del Abric Romaní. Aquest jaciment del Paleolític Mitjà està situat en un penya-segat de travertí en el cingle del Capelló. El lloc, descobert en 1909 per Amador Romaní i excavat des de 1983, va ser un corredor vital que connectava l'interior de Catalunya amb la costa, atraient a neandertals i Homo sapiens durant milers d'anys. La doctora Palmira Saladié, de la Universitat Rovira i Virgili, ha dirigit l'anàlisi exhaustiva de les restes recuperades durant més de quatre dècades d'excavacions. “Aquest conjunt ofereix una visió excepcional d'un material que, a causa del seu caràcter perible, gairebé sempre està absent del registre arqueològic”, apunten els experts. A pesar que, durant dècades, les eines de pedra han dominat els registres de la tecnologia neandertal, ja s'havien trobat evidències en altres jaciments europeus que demostraven que aquesta espècie humana treballava la fusta. “El que fa excepcional al Abric Romaní -diuen els investigadors en un comunicat- és que permet rastrejar l'ús d'aquesta matèria primera al llarg de milers d'anys i en successives ocupacions del mateix espai. La seqüència demostra que la fusta no era un recurs ocasional, sinó una part habitual de la seva vida”. Els dipòsits de carbonat de calci generats al voltant de la fusta en el jaciment de Capellas ha fet que, a mesura que el material orgànic es descomponia, deixés motlles naturals en el travertí que conservaven la seva forma original amb una precisió sorprenent. En alguns casos, aquestes petjades són tan detallades que fins i tot es poden observar característiques histològiques -del teixit llenyós que formen els arbres i arbustos en el seu tronc, branques i arrels- de la fusta. “En el Abric Romaní podem veure coses que normalment desapareixen.