Ambroise Vaig parar, pare de la cirurgia moderna

* L'autor forma part de la comunitat de lectors de La Vanguardia Ambroise Vaig parar (1510–1590) va néixer en 1510 en Bourg-Hersent, prop de Laval, a la regió de Maine, França. Provenia d'una família modesta en la qual el seu pare era fuster. Va ser cirurgià de cambra i metge real de quatre monarques francesos: Enric II, Francesc II, Carles IX i Enric III. Va morir a París en 1590 als 80 anys. És considerat el pare de la cirurgia moderna gràcies a que va aconseguir unificar la pràctica quirúrgica amb l'observació empírica i una profunda empatia pel dolor humà. Una trajectòria professional expressiva de la fusió de les humanitats i la ciència quirúrgica pràctica. Format com a barber-cirurgià, va revolucionar la medicina renaixentista en els camps de batalla. El seu llegat aporta compassió pel pacient, el qüestionament de la medicina dogmàtica del seu temps i una fe il·limitada en les forces regeneratives de la naturalesa. Va començar com a aprenent de barber a la seva ciutat natal, fent tasques com extreure dents, afaitar i fer sagnies. Es va traslladar a París sobre 1532 i va treballar com a barber-cirurgià resident a l'hospital Hôtel-Dieu entre 1533 i 1536. No va tenir estudis universitaris clàssics ni dominava el llatí i el grec. La seva escola va ser el camp de batalla: en 1537 es va allistar com a cirurgià militar en les campanyes d'Itàlia (guerra del Piemont). En la guerra, Vaig parar va aconseguir gran experiència pràctica. Va rebre honors de la confraria de San Cosme i, en 1584, i la Universitat de París li va reconèixer oficialment el títol de mestre en cirurgia i doctor. Una recopilació de les seves obres es va publicar a París en 1575, i es va reimprimir després en diverses ocasions. Van aparèixer també edicions en anglès, alemany i neerlandès. Vaig parar és un bon representant de la Medicina del Renaixement (segles XV i XVI) que va marcar el pas d'una ciència basada en l'autoritat cega de textos antics cap a una disciplina recolzada en l'observació empírica, l'experimentació i l'estudi directe del cos humà. El cos va deixar de #veure únicament sota un prisma espiritual o demoníac; les malalties mentals i de l'ànima van començar a #entendre també des de causes naturals. Va trencar amb la tradició mèdica d'escriure en llatí i va redactar els seus tractats en francès (llengua vernacla), la qual cosa va permetre que els seus coneixements es difonguessin àmpliament. Es va distanciar dels dogmes mèdics de l'Antiguitat basats en textos sagrats i va apostar per la medicina basada en l'evidència i l'experimentació de camp. Va substituir el dolorós mètode d'abocar oli bullint en les ferides per arma de foc per un ungüent fred fet de rovell d'ou, oli de roses i trementina, revolucionant la medicina de guerra. Va reemplaçar la cauterització amb ferros roent en les amputacions per la tècnica d'amarrar les artèries (lligadura vascular). Això va reduir dràsticament l'índex de xoc mortal per dolor i les hemorràgies massives.

Va perfeccionar i va fabricar noves eines per a operacions cranials, trepanacions i pinces per a la subjecció d'artèries. Va dissenyar les primeres pròtesis articulades mecàniques per a mans, braços i cames, pensades perquè els soldats mutilats recuperessin la seva mobilitat bàsica. Va reintroduir la maniobra de versió podálica (girar al fetus dins de l'úter perquè neixi de peus en parts difícils) i va redactar els primers tractats sobre informes medicolegals. La seva màxima va ser sempre buscar el benestar físic del malalt. La seva famosa frase de capçalera il·lustra la seva humilitat i compassió: “Jo ho vaig embenar, Déu ho va curar”. Va escriure tots els seus tractats en francès vernacle, la qual cosa va permetre que cirurgians-barbers de qualsevol estrat social poguessin #educar i salvar vides. Va ser l'alumne predilecte de Paré. Va traduir les obres del seu mestre al llatí. A més, Guillemeau va aplicar les tècniques quirúrgiques de Paré al camp de l'obstetrícia, revolucionant els mètodes de part de l'època. Nascut a Sevilla a mitjan segle XVI i mort presumiblement a Cartagena d'Índies (Colòmbia) ja en el segle XVII, va ser un metge destacat cirurgià que va aplicar els principis empírics de Paré en el tractament de ferides. Cèlebre per redactar el primer manual de cirurgia i la primera iconografia d'instruments quirúrgics de l'Amèrica hispana. El seu llegat científic es concentra en una única però transcendental obra publicada a principis del segle XVII: Pràctica i teòrica dels apostemas en general i en particular. Qüestions i pràctiques de cirurgia de ferides, nafres, i altres coses noves i particulars. La seva obra va suposar una de les contribucions més importants al saber de l'època. Metge i cirurgià que va integrar les tècniques franceses en la pràctica mèdica espanyola. En la seva obra científica més cèlebre, titulada” Proposició chirúrgica i censura iudiciosa entre les dues vies curatives de ferides de cabeça (publicada a Sevilla), analitza els mètodes per a tractar els traumatismes cranials. La Frase Icònica: “Jo ho vaig embenar, Déu ho va curar”. Aquesta és la seva màxima més cèlebre, inscrita en el pedestal de la seva estàtua en Laval la seva ciutat natal . Sintetitza la seva filosofia mèdica: la humilitat del cirurgià enfront del poder curatiu de la naturalesa (concepte molt lligat a la màxima hipocràtica Medicus curat, natura sanat). Humanització del tractament físic i el rebuig de tractaments dolorosos en ferits: En el segle XVI, les ferides per armes de foc es creia que la pólvora envenenabalos teixits. Es cauterizaban les ferides amb oli de saüc bullint sobre elles. En #quedar sense oli durant una batalla en 1537, Vaig parar va improvisar un ungüent suau a base d'oli de roses, rovell d'ou i trementina. En notar que els soldats tractats amb aquest bàlsam evolucionaven sense febre ni amb dolors atroços dels cremats amb oli, va canviar els mètodes terapèutics.

La lligadura d'artèries sobre la cauterització extrema: Abans de Paré, les amputacions se segellaven aplicant un ferro roent sobre el membre tallat per a detenir l'hemorràgia. Vaig parar va revolucionar la tècnica en introduir la lligadura dels vasos sanguinis amb fils de seda (o fins i tot filferro), salvant a milers de soldats morir pel xoc secundari al dolor de la cremada. Ús del francès vulgar: Al no comptar amb una formació acadèmica tradicional, Vaig parar no sabia llatí ni grec , va decidir redactar els seus tractats quirúrgics en francès. Va permetre d'aquesta manera que barbers, cirurgians de camp i comares de tota Europa entenguessin i repliquessin les seves tècniques de forma generalitzada. Enginy terapèutic i protètic: Va dissenyar alguns dels primers models avançats de pròtesis articulades de membres artificials (braços i cames de ferro amb sistemes d'engranatges), així com ulls artificials i eines millorades per al drenatge d'abscessos, integrant l'enginyeria i l'anatomia al servei de la rehabilitació del pacient. Si tenen interès a participar en Lectors Experts poden escriure un email a l'adreça de correu de la nostra secció de Participació (participacion@lavanguardia.es) adjuntant les seves dades biogràfiques i el text que proposen per a la seva publicació.